La asamblea del Barça
El rencor de Sandro Rosell
Más allá de las consecuencias de la controvertida acción de responsabilidad contra la anterior junta, el Sr. Rosell demostró con algunos detalles en la asamblea que el rencor y la venganza siguen impregnando la conciencia de nuestro actual presidente.
Sr. Rosell: Si bien hay que reconocer que Usted y su junta están haciendo las cosas bien y comandando la nave barcelonista de manera adecuada, creo que fueron innecesarios y me parecieron poco elegantes varias expresiones vertidas por Vd. en la asamblea de compromisarios.
Comentarios como lo del campo de alcachofas; así como que es mejor regalar un aplauso que un reloj; o que Ibraimovich ha sido el peor negocio de la historia del Barça rezuman un hedor a resentimiento que hace un flaco favor al barcelonismo. Le recuerdo que la operación de este jugador fue llevada a efecto como única opción para poder resolver el problema Etoo por petición expresa del actual entrenador Pep Guardiola. Asimismo, encuentro a faltar que algún día haga Vd. referencia a que gracias a la anterior junta, que fichó a contra corriente y con gran valentía a nuestro excepcional entrenador, estamos disfrutando de la manera que lo estamos haciendo. Piense un poco, si en lugar de ello, la herencia hubiera sido Mourinho qué hubiera pasado. Por cierto, un diez para Guardiola por sus declaraciones en la última rueda de prensa.
Jordi Terris
El Periodico 26-09-2011
Relacionado
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.htmlArchivos
- enero 2023
- junio 2022
- diciembre 2021
- septiembre 2021
- noviembre 2020
- octubre 2020
- marzo 2020
- octubre 2019
- septiembre 2019
- agosto 2019
- julio 2019
- abril 2019
- enero 2019
- octubre 2018
- septiembre 2018
- junio 2018
- mayo 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- enero 2018
- diciembre 2017
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- julio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- julio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- febrero 2015
- enero 2015
- diciembre 2014
- noviembre 2014
- octubre 2014
- septiembre 2014
- agosto 2014
- julio 2014
- junio 2014
- mayo 2014
- abril 2014
- marzo 2014
- diciembre 2013
Categorías
- "Ciudadanos" y la agresión a un cámara
- "Ciudadanos" y la fractura social
- Articles d'opinió
- Barça: Una temporada de llums i ombres
- Capítol 4
- Capítol 5
- Carta a mis amigos españoles
- Carta al Presidente Sánchez
- Catalunya ha tornat a parlar
- Dedicatòria a Joan Terris
- Dedicatòria a ma mare
- Dedicatories
- Democràcia i llibertat en perill
- Dilapidar los liderazgos de primer nivel
- El Barça i el seu fons d'armari
- El president que ellos querian
- El problema no es la catalanofobia, sino la falta de libertad para votar
- El PSC i el Dret a Decidir
- El reproche de un abrazo
- El voto en blanco de Rosell
- Els empresaris i la Independència
- Els tres tenors del programa 8Aldia
- España, cada vez más parecida a Turquia
- Espanya, un país sense remei
- Esperit de lluita
- Estratosférico Messi
- Fotografies
- Gallardon i les deficiències del sistema
- Gràcies Johan Cruyff
- Hurgar en el problema de la lengua
- Incitación al odio
- Index
- Interpretacions dels resultats de les eleccions generals
- L'assemblea de a CUP
- L'última sentència contra l'ús del català
- L'espectacle de la comissió d'investigació
- L'objectiu és el president Mas
- La asamblea del Barça
- La Crua realitat de la Cup
- La cuestionada dignidad de Carme Forcadell
- La CUP ho pagará car
- La CUP i la profunda frustració
- La demagogia de Arrimadas con la palabra "odio"
- La demagogia de Rivera con el castellano en Cataluña
- La dualitat del lideratge independentista
- La gran relliscada de Faus
- La Imatge tocada de Colau
- La impunitat de la manada
- La mayoria silencioas de la Sra. S. Camacho
- La mentira como peligro para la convivencia
- La meva lectura sobre el cas Pujol
- La meva visió sobre la fractura social
- La nueva lider de Ciudadanos y su extraño cambio ideologico
- La Unidad del barcelonismo
- Las últimas andanadas del PP i G. Albiol
- Las paradojas de un injussto estado de derecho
- Los dos Messi
- Mal comienzo de Arrimadas
- Martí Perarnau, un gran periodista
- Memòries d'un ciutadà ext.
- Messi y la selección argentina
- Messi, un fenómeno irrepetible
- Narrativa
- Ni desgast ni frustració, les urnes única solució
- No hay fractura social
- Novel·la
- País de pandereta
- Pablo Iglesias no es de fiar
- Pedro Sánchez y su pantomima personalista
- Presentació
- Puigdemont, un enemigo fuera de serie
- Qué fraude de democracia es esta!
- Reflexions sobre la privació de llibertat
- Resposta a les apreciacions del Sr. Milian Mestre
- Sin categoría
- Sinopsi i Capítol 1
- Sou els caps de turc
- Tabarnia o la catalanofobia llevada al limite
- Tamara Carrasco i els sentiments
- Tristesa i indignació
- Un Barça que ja contraataca
- Un país de doble rasero para medir la corrupción
- Valls, el típic polític astut
- Votar ja per evitar l'esgotament

