Dedicatòria pòstuma a Joan Terris i Sepiña

M’hagués agradat dedicar-te aquestes paraules uns dies abans, però mai és tard per expressar un sentiment.

Vull dir-te que la teva marxa deixarà un gran buit que romandrà per sempre més.

Tiet, tu ets d’aquells que no morirà mai. Diuen que el que deixa empremta no desapareix i la teva empremta és molt sòlida i ferma, inesborrable, impregnada de talent, de seny, de saviesa, de tenacitat; de fidelitat a les teves conviccions; d’amor a la teva terra i la seva cultura; una empremta íntegra, sensacional.

T’he admirat per moltes coses; per aquesta saviesa extraordinària que sempre t’ha caracteritzat, i  sobretot,  per  la teva fortalesa d’acceptar una vida en solitari; aquesta obstinada opció ha dignificat encara més la teva persona perquè has aconseguit viure tal com tu volies. La bondat que has desplegat sempre i que has transmès a tota aquella gent que t’ha conegut ha estat la teva principal virtut.

Les teves converses han constituït sempre una font de riquesa cultural. Hem après molt de tu, però, per sobre de tot, el teu tarannà ens ha mostrat el camí adequat; el del diàleg, el del respecte i el de la feina ben feta.

Els àpats i reunions  familiars ja no seran mai el mateix però la teva essència persistirà en els nostres cors i sempre hi haurà un motiu que ens farà recordar la teva presència, el teu somriure, la teva veu.

Tiet, ets un paio exemplar, únic, irrepetible, com el teu cognom que he dut sempre amb  molt orgull per tot arreu, identificatiu d’una família excepcional, també única, irrepetible…

T’estimem Tiet. Fins sempre.

 

Dedicat a Joan Terris i Sepiña,  30 de Març de 2012

Jordi Terris

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario