GAVINA
Intento albirar
el neguit que m’enduria
si perdés el gran tresor,
aquest esplèndid gran present
de ser lliure com les aus.
Què dic como les aus?
No totes elles ho són,
excloem les que són captives
i fixem-nos en les gavines.
He dit gavines?
No em puc comparar amb elles,
aquestes viatgen i viatgen,
no s’aturen a cap peatge
I no els cal dur cap equipatge.
El seu vol majestuós
els permet recorre món,
mentre les ales planegen,
els seus ulls sovintegen
el blau marí del mar obert
i el blau suau del nítid cel.
Alleujades llambreguen
aquest món de rauxa i penes
on les normes encasellen
i les lleis marquen el ritme
d’aquests essers racionals
presoners arran de terra
dels errors existencials.
La seva llei, la natura
enlluerna amb molta cura
aquestes aus viatgeres
per gaudir del gran llegat
que no es altra que la llibertat.
Per això m’agradaria
ser gavina per un dia,
potser una mica més que un dia
però tampoc l’eternitat.
Per què no ser lliure etern?
perquè l’home necessita
com a vital menester
ser captiu d’allò que estima
amb l’espurna del somriure
de qui guarda al seu costat
Jordi Terris 15-05-2012
