
Intento albirar
el neguit que m’enduria
si perdés el gran tresor,
aquest esplèndid gran present
de ser lliure com les aus.
Què dic como les aus?
No totes elles ho són,
excloem les que són captives
i fixem-nos en les gavines.
He dit gavines?
No em puc comparar amb elles,
aquestes viatgen i viatgen,
no s’aturen a cap peatge
I no els cal dur cap equipatge.
El seu vol majestuós
els permet recorre món,
mentre les ales planegen,
els seus ulls sovintegen
el blau marí del mar obert
i el blau suau del nítid cel.
Alleujades llambreguen
aquest món de rauxa i penes
on les normes encasellen
i les lleis marquen el ritme
d’aquests essers racionals
presoners arran de terra
dels errors existencials.
La seva llei, la natura
enlluerna amb molta cura
aquestes aus viatgeres
per gaudir del gran llegat
que no es altra que la llibertat.
Per això m’agradaria
ser gavina per un dia,
potser una mica més que un dia
però tampoc l’eternitat.
Per què no ser lliure etern?
perquè l’home necessita
com a vital menester
ser captiu d’allò que estima
amb l’espurna del somriure
de qui guarda al seu costat
Jordi Terris 15-05-2012
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html