Retrobament d’un gran tresor
Mai hagués pensat el suc que podia extreure
en aquesta dolça i preuada llengua;
sí, la meva, la materna, la de dins.
El tenaç refús aliè i certa mandra arrossegada
van llaurar un terreny confús, embardissat,
que esdevingué com un cruel segrest,
el segrest del goig de la seva riquesa.
Mentre la meva veu l’havia gaudit entre aires turbulents
el meu llapis l’havia desat al calaix dels anhels.
Fins que un bon dia el full blanc va observar el meu rostre despert,
àvid de lletres, ansiós d’agraïment.
Calia capturar els mots i abraçar-los,
de manera que el somni es va fer realitat.
Avui, quan capturo una paraula i la faig meva,
vaig cercant els mots afins que engalanaran el blanc paper.
Aleshores, un degoteig d’inspiració
els enllaçarà zelosament com el que broda un bell tapís.
Finalment, la sincronia desitjada configurarà aquell ric missatge,
com el llenç que clou el pintor amb un gran paisatge.
Aquell serà el moment cabdal,
l’instant d’escoltar la veu d’un text que vol fluir,
una veu silenciosa i, alhora, poderosa,
fruit d’un espurneig de talent i d’il·lusió
amb què es va forjant l’escriptor novell,
seduït pel gran tresor recuperat del calaix dels anhels.
Jordi Terris 23-10-2012
