Una de les grans preguntes que darrerament s’està fent l’opinió pública, és sobre la exagerada lentitud de l’administració de justícia. Amb tota raó, les tintes s’estan carregant contra el sistema, i contra el tarannà de molts jutges que segueixen els dictats dels poders fàctics i governamentals.
Però no ens podem oblidar de la quota de responsabilitat que compet al personal administratiu que, en una significativa majoria, camina a remolc d’aquesta indolència, passivitat i prepotència que s’ha instal·lat en el dia a dia dels jutjats del nostre país. Per raons de la meva professió, porto molts anys exercint la funció de pèrit judicial. He tingut ocasió de trepitjar nombrosos jutjats, i la meva sensació -tret d’algunes excepcions -és que al perfil mig del funcionari de l’administració de justícia se li ha de donar de menjar a part. És aquell personatge que quan et dirigeixes a ell ho fas amb una reticència sensiblement diferent de quan ho fas a la resta del personal de l’administració pública. Al marge de l’ambient anàrquic i freqüentment caòtic que de manera enquistada es respira a les oficines dels jutjats, aquest perfil mig, habitualment esquerp i amb aires de superioritat, et deixa la sensació que t’està fent un favor cada vegada que els has de fer una consulta o observació.
En conseqüència, estic convençut que per canviar un mal endèmic d’aquestes dimensions es requereixen reformes profundes que, entre d’altres, han de passar per la reeducació del funcionariat que està al servei de la ciutadania.
Jordi Terris 03-03-2014
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 