Afirma Ada Colau con toda razón, que el tema de los afectados por el impago de las hipotecas se está agraviando, ya que ahora se están sumando perjudicados con perfil de clase media, a los cuales en su día la entidad bancaria les propuso la refinanciación del préstamo a modo de solución que actuaba como bombona de oxigeno para paliar el problema de imposibilidad de pago de la cuota mensual.
Una bombona de oxigeno envenenada, toda vez que, con la misma, viene normalmente implícita una carencia de intereses o de capital de un par de años, durante los cuales la cuota queda reducida de forma sustancial. ¿Qué ocurre cuando finaliza el periodo de carencia? Que, si bien con la refinanciación han prolongado la duración del préstamo unos años más, al aplicar una tasa de interés bastante más elevada e incluir en la refinanciación todos los gastos que se derivan de la misma, en muchos casos la cuota a pagar se sitúa en una cantidad que se acerca a la que pagaban con la anterior hipoteca.
Mientras tanto, teniendo en cuenta la parálisis del mercado inmobiliario y la precaria situación laboral, el prestatario ha consumido el periodo de carencia sin poder vender la vivienda y se encuentra en la misma situación que antes de la refinanciación, esto es, sin poder asumir la cuota íntegra y nuevamente con el agua al cuello.
En consecuencia y por lo que respecta a la entidad bancaria, el negocio es innegable ya que consiguen, por una parte, la formalización de un nuevo préstamo que comporta nueva comisión de apertura y la de cancelación de la anterior hipoteca, la renegociación de intereses notablemente a la alza y, de nuevo, la facultad en caso de impago de la ejecución del inmueble y reclamación de la deuda si con la adjudicación del mismo es insuficiente.
JORDI TERRIS 04-11-2013
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 