Con suma perplejidad, he leído las declaraciones publicadas el pasado dia 10 de septiembre en el País, por el hoy presidente del Tribunal Constitucional Francisco Pérez de los Cobos, las cuales fueron pronunciadas en diciembre de 2005, a través de las cuales manifestó que “varias generaciones de catalanes han sido educadas en el desprecio hacia la cultura española”.
Teniendo en cuenta de quien proceden las declaraciones y ante tal solemne mentira, quiero dejar de manifiesto que tengo dos hijos que han sido educados en el marco de un contexto autonómico bajo el sistema de immersión linguistica y en ningún momento he notado desprecio alguno o animadversión por la cultura española, circunstancia sobre la cual, los ciudadanos que han venido del resto de España y que residen en Catalunya son conscientes de ello y lo tienen muy asumido.
Yo, que soy un independentista declarado y hace tiempo desacomplejado, educado en época de dictadura franquista donde sí había un notorio y acentuado desprecio por todo lo catalán –que en ese caso sí que iba orientado deliberadamente a dilapidar la cultura e historia de nuestro país– estoy en condiciones de afirmar que la inmensa mayoría de catalanes tenemos un profundo respeto por la cultura española con la cual tenemos ingentes afinidades y que la lengua y literatura castellana forma parte del patrimonio de nuestra sociedad y constituye un activo que mantendremos latente sin ningún genero de dudas independientemente de cómo acabe el proceso soberanista, cuyo resultado por cierto, acataremos con deportividad sea positivo o negativo en función de lo que decida la mayoría.
JORDI TERRIS 11-09-2013
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 