Fins ara havia estat optimista respecte a l’èxit d’aquest moviment que es va engegar arran de la manifestació del 2012 amb el lema “Catalunya nou estat d’Europa”, a partir de la qual semblava que la unitat d’una gran part de la ciutadania era contundent.
Després dels interessos partidistes que estan demostrant darrerament cadascun dels partits que havien apostat pel dret a decidir, amb els diferents matisos i respectives postures, veig molt difícil que es pugui arribar a un consens ampli i determinant, ja que, amb els seus diferents discursos, alguns d’ells demagògics i inviables, l’únic que fan és confondre al seu propi electorat i a la societat en general.
És trist que hagi de ser un futbolista assenyat que ha vingut de fora, com és Mascherano, qui ens hagi de treure els colors posant de manifest que quan es vol fer quelcom tan important com pretén Catalunya, cal sobretot una demostració inequívoca d’unitat. I és que, lamentablement, el que hi ha és una dispersió de criteris cada vegada més desdibuixats i plens d’incerteses.
Al final, si els responsables dels partits no es posen les piles, serà veritat que el govern espanyol se sortirà amb la seva i no els caldrà presentar gairebé oposició a les nostres aspiracions, ja que la divisió que pretenien a la pròpia Catalunya està servida i, en conseqüència, ells sortiran molt més enfortits i Catalunya més menyspreada i debilitada.
JORDI TERRIS
Diari ARA 11-12-2013
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Fins ara havia estat optimista respecte a l’èxit d’aquest moviment que es va engegar arran de la manifestació del 2012 amb el lema “Catalunya nou estat d’Europa”, a partir de la qual semblava que la unitat d’una gran part de la ciutadania era contundent.
Jordi Terris 