L’opinió del Sr. Daniel Gonzàlez titulat “Regeneració Ciutadana” és força acurada i estic d’acord amb els valors que hi contempla en base als quals els ciutadans hauríem de fixar-nos a l’hora de decidir les persones que ens han de representar i governar.
Ara bé, amb el que estic en desacord és que s’han de deixar a banda les banderes i els himnes, perquè seria tant com dir que hem de prescindir dels nostres sentiments en el moment de prendre aquesta decisió, i el sentiment és quelcom inherent al esser humà, i per tant, irrenunciable.
Estic convençut que és totalment compatible la solidaritat, la professionalitat, l’esforç, l’honorabilitat i l’honestedat amb la ideologia de cadascú i amb la formes estructurals i identitàries que s’han proposant per construir el futur del nostre país. I, per descomptat, aquesta opció s’ha de exercitat i assolir democràticament (és a dir per majoria) i en cap cas s’ha d’implementar des de l’odi com el Sr. Gonzàlez interpreta, sinó tot al contrari, amb cordialitat, entesa i mantenint bona relació amb tothom que estigui disposat a mantenir-la.
En aquest sentit, potser l’odi es genera quan les minories defensen els seus postulats amb una vehemència desfermanda i amb eines com la manipulació, la por i la demagògia.
Jordi Terris
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 