Un lavabo divertit

Amics: a continuació vull narrar una divertida anècdota que em  va succeir aquest passat dissabte en els lavabos d’un bar de la plaça del Pi.

—Ostres! Que estret que és això! —vaig comentar jo davant la presència de dues noies que estaven impressionants i un personatge molt peculiar  que romania esperant el seu torn per ficar-se en un dels dos únics serveis de què el bar disposava.

—Passa, passa, que hi ha “overbooking” —va comentar l’esmentat personatge amb aquell mostatxo i una cara de pillet que no podia amagar.

—Ja ho veig, ja! Amb aquesta estretor potser és millor que em quedi a fora…

—No home no!, encara queda espai, contra més serem més riurem…je,je.

Em vaig quedar bocabadat, però aquell paio, només amb un parell de frases amb va transmetre tan bon rotllo que, malgrat l’encongiment, la temptació de quedar-m’hi, va poder amb mi.

—Saps que un dia en aquest mateix wàter es va quedar un tio clapat? —va exclamar en to rialler el meu company d’espera davant el rostre atònit de les altres dues noies.

—No fotis! Què dius ara? No m’ho crec…!

—Doncs ja t’ho pots creure. Feia més d’un quart d’hora que estava esperant i, davant el més absolut dels silencis que regnava a l’interior,  vaig anar a cercar la mestressa…

“Fina!!  Em sembla que al lavabo hi ha algú que l’ha palmat o s’escolat per al forat del water…! –vaig cridar a la mestressa requerint la seva presència…

Vols dir Pepitu? –va preguntar la Fina amb cara d’incredulitat– deixa’m que farem una proba..”

—La Fina, donant una lliçó d’experiència davant aquest tipus de situacions i, després de colpejar insistentment  la porta i sense que ningú reaccionés des del interior, va llençar un raig de salfumant per l’escletxa arran de terra i el “moribund” va trigar deu segons a sortir escopetejat i amb els pantalons mig baixats…El paio portava una turca al damunt de tres parells de collons…ja, ja!

Mentre jo m’estava trancant la caixa davant aquell pintoresc personatge i la seva còmica història, un dels que hi havia en aquell moment a dins del wàter va sortir com un llampec amb un somriure d’orella a orella i exclamant:

—Surto abans que m’envieu la Fina…!! je, je.

La festa va acabar amb una disbauxa de riallades en aquell espai tan reduït que jo encara estic flipant

Com acomiadament, el Pepitu, va concloure amb certa eufòria:

—El sentit de l’humor és l’últim que podem perdre en aquests temps que corren!!

—Ja ho pots dir, company! És la millor teràpia, no ho dubtis! –vaig afegir jo mentre em cargolava de riure.

 

Jordi Terris 25-02-2011

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario