A conseqüència del rebuig generalitzat que està rebent d’una gran part del parlament i de la societat espanyola respecte a l’aprovació de la llei de l’avortament, l’altre dia, el Sr. Gallardon es va despenjar amb unes declaracions que reflecteixen els contrasentits i les sèries deficiències del sistema polític al qual estem sotmesos. El ministre deia que aquest govern ha d’actuar d’acord amb el mandat que tenen dels ciutadans i d’acord amb el que emana de la cambra de diputats, i que, si bé escolten el criteri de les minories, ha de prevaler l’opinió de la majoria.
Primer de tot, no deixa de ser sorprenent que aquest discurs no tingui el mateix valor quan parlem d’un poble que majoritàriament reclama el dret a decidir representat també per una gran majoria en el seu parlament. D’altra banda, en temes tan delicats i importants com l’avortament o la llei d’educació on hi ha un aclaparador rebuig, el que vota la majoria de la càmera no ha de respondre necessariament a la voluntat majoritària dels ciutadans.
Aquest govern perd de vista que, en aquesta societat espanyola pràcticament bipartidista, gran part de la ciutadania, passa de votar socialista a inclinar-se per al PP per qüestions relacionades sobretot amb l’economia, la feina i el benestar social, i que un ciutadà de tendències progressistes no es converteix de la nit al dia en un personatge definidament de dretes que passa, de cop i volta, d’estar d’acord amb l’avortament a no estar-hi. Per tant, tinc el convenciment que, governi qui governi, hi ha determinades reformes de vital rellevància que, abans d’aprovar-se definitivament haurien d’estar sotmeses a referèndum popular, que és on realment es demostra si realment existeix la majoria que proclama el Sr. Galllardon.
Jordi Terris 16-02-2014
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 