Jo, que he tingut el privilegi d’haver vist jugar a l’equip del Barça tant a Cruyff com a Maradona, dos dels més grans futbolistes a nivell mundial, estic en condicions d’afirmar que Leo Messi és i probablement serà el millor jugador de futbol de tots els temps, asseveració que comparteix innombrable gent que realment entén de futbol.
Més enllà del les xifres estratosfèriques i dels nombrosos records que està col.lecccionant, quan et poses a veure un partit del Barça i Messi està en el terreny de joc en tot moment et fa vibrar, perquè quan agafa la pilota gairebé sempre passa alguna cosa. És el que trenca el ritme del partit, és l’únic que és capaç de fer quelcom diferent: una cabalcada en diagonal, una arrancada frenètica, una assistencia genial o un hat-trick d’una factura que deixa tothom bocabadat. Com ja s’ha repetit moltes vegades, es tracta d’un jugador amb relació al qual s’esgoten els qualificatius, un futbolista d’una altra galaxia que, a diferencia d’altres astres de talla mundial, la seva extraordinària regularitat ve donada perquè`basicament ell viu per al futbol, que té una implicació i un compromis amb el seu equip permanent i inqüestionable, un esportista que compagina l’eficacia amb l’estètica, un paio senzill i gens conflictiu, un privilegi per a tots aquells que els agrada el futbol i sobretot per als que tenim la sort de simpatitzar amb els colors blaugrana. En definitiva, una joia que s’ha de saber cuidar i mimar com es mereix.
En consequiencia, no puc esgrimir un altre argument que desqualificar les desafortunades declaracions del Sr. Faus, un directiu que ha ficat la pota fins al fons, ja no només per al contingut de les seves paraules sinó pel gest i el desdeny amb què van ser pronunciades. Davant aquesta enorme relliscada problablement té raó Messi afirmant que aquest senyor no té prou categoria per formar part de la directiva del Barça. Ara veurem si el president serà capaç de gestionar adequadament aquest embolic i d’apagar aquest foc encés de manera tan imprudent i innecesària.
Jordi Terris – El Periodico 21-12-2013
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 