Una comparació odiosa

Una comparació odiosaFa uns dies vaig tenir l’oportunitat de visitar l’antic camp de concentració de Sachsenhausen, a 35 km. de la ciutat de Berlín, un funest indret amb suficients vestigis que et permeten anar més enllà del que t’ofereixen les pel·lícules que hem pogut visualitzar sobre les conseqüències del nazisme.
El rostre impregnat d’aflicció que traspua de la gran majoria dels visitants a mesura que t’endinses en el recorregut, constitueix el tret més eloqüent de l’abast de l’esfereïdora tragèdia que van patir milers i milers de persones sotmeses a les més infrahumanes humiliacions, vexacions i tortures que els nazis van dissenyar davant l’odi que van generar envers els seus presoners.

Mai deixarà de sorprendrem la capacitat malèfica i perversa que pot arribar a ostentar l’esser humà. En aquest sentit, resulta ingenu per la meva part que també em sorprengui que determinades veus destacades de l’àmbit polític, mediàtic i social, tendenciosament malicioses, pretenguin comparar la tirania del nacionalsocialisme que va liderar Hitler amb l’independentisme o el nacionalisme català. Tractar d’establir qualsevol paral·lelisme entre aquestes dues realitats és d’una mala fe inadmissible i d’una temeritat execrable, a part d’un insult a la intel·ligència de la gent que pugui tenir dubtes sobre el tarannà pacífic, cívic,  democràtic i integrador del poble català i quan parlo del  poble català em refereixo a la seva immensa majoria, descartant aquells petits reductes indesitjables que es troben en qualsevol tipus de societat.
Estem davant un front d’oposició, on partint de la premissa del «tot s’hi val», estan disposats a utilitzar les estratègies més brutes i menyspreables  que ens podem arribar a imaginar.

JORDI TERRIS – Diari ARA 13-01-2014

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario