Un lavabo divertit
Amics: a continuació vull narrar una divertida anècdota que em va succeir aquest passat dissabte en els lavabos d’un bar de la plaça del Pi.
—Ostres! Que estret que és això! —vaig comentar jo davant la presència de dues noies que estaven impressionants i un personatge molt peculiar que romania esperant el seu torn per ficar-se en un dels dos únics serveis de què el bar disposava.
—Passa, passa, que hi ha “overbooking” —va comentar l’esmentat personatge amb aquell mostatxo i una cara de pillet que no podia amagar.
—Ja ho veig, ja! Amb aquesta estretor potser és millor que em quedi a fora…
—No home no!, encara queda espai, contra més serem més riurem…je,je.
Em vaig quedar bocabadat, però aquell paio, només amb un parell de frases amb va transmetre tan bon rotllo que, malgrat l’encongiment, la temptació de quedar-m’hi, va poder amb mi.
—Saps que un dia en aquest mateix wàter es va quedar un tio clapat? —va exclamar en to rialler el meu company d’espera davant el rostre atònit de les altres dues noies.
—No fotis! Què dius ara? No m’ho crec…!
—Doncs ja t’ho pots creure. Feia més d’un quart d’hora que estava esperant i, davant el més absolut dels silencis que regnava a l’interior, vaig anar a cercar la mestressa…
“Fina!! Em sembla que al lavabo hi ha algú que l’ha palmat o s’escolat per al forat del water…! –vaig cridar a la mestressa requerint la seva presència…
Vols dir Pepitu? –va preguntar la Fina amb cara d’incredulitat– deixa’m que farem una proba..”
—La Fina, donant una lliçó d’experiència davant aquest tipus de situacions i, després de colpejar insistentment la porta i sense que ningú reaccionés des del interior, va llençar un raig de salfumant per l’escletxa arran de terra i el “moribund” va trigar deu segons a sortir escopetejat i amb els pantalons mig baixats…El paio portava una turca al damunt de tres parells de collons…ja, ja!
Mentre jo m’estava trancant la caixa davant aquell pintoresc personatge i la seva còmica història, un dels que hi havia en aquell moment a dins del wàter va sortir com un llampec amb un somriure d’orella a orella i exclamant:
—Surto abans que m’envieu la Fina…!! je, je.
La festa va acabar amb una disbauxa de riallades en aquell espai tan reduït que jo encara estic flipant
Com acomiadament, el Pepitu, va concloure amb certa eufòria:
—El sentit de l’humor és l’últim que podem perdre en aquests temps que corren!!
—Ja ho pots dir, company! És la millor teràpia, no ho dubtis! –vaig afegir jo mentre em cargolava de riure.
Jordi Terris 25-02-2011
Dia de mar a la Rostella
Avui em sento poètic davant la Rostella,
paradisíaca platja paradigma de la nostra preuada costa.
Quan la vista s’enlaira gaudeixo del meu color preferit;
quan l’abaixo el color s’intensifica i els ulls del mateix to
s’enlluernen amb l’esplendor del meu gran amic: el mar.
Estirat sobre el balanceig d’un onatge sinuós,
la ment romana perduda, més serena que mai.
La brisa fresca acarona el rostre absort, albirant el vol llunyà d’una gavina.
La remor de l’aigua colpeja suau, brogit de so mariner.
Just al front, preservat del vent nordenc el verd aguanta ferm.
Més amunt, el paisatge agrest no ho pot amagar:
som el Cap de Creus, on la Tramuntana ho pentina tot, millor dit, gairebé tot.
Però avui és un dia calm, un dia per gaudir, un dia per somiar,
un dia per assaborir, un dia per deixar-te anar…
Jordi Terris 11-11-2013
Petó d’enamorat
No hi ha moment més dols que l’instant previ
al primer petó a la teva enamorada.
Una màgica estona on el joc de mirades
I la incertesa d’una complaença enigmàtica
transmet un núvol de sensacions captivadores,
seductorament embriagadores.
No estic parlant del petó fàcil,
aquell d’ atracció efímera, banal, supèrflua.
No. Es tracta de quan les papallones graten les entranyes;
instants d’encís on perds el cap i tot és cor;
sensacions sublims que t’embolcallen i esclaten.
Perquè estic parlant d’un estat de privilegi,
regal que no tothom en pot gaudir.
Si, a més, el deleixes
en mig d’un crepuscle illenc,
el moment esdevé senzillament superlatiu…
Jordi Terris 15-03-2014
Dedicatòria a ma mare amb motiu del 75 anivesari
Avui, hem volgut complir un desig que intuíem et faria molta il·lusió.
Un set i un cinc, aplegats per aquest ordre, aglutinen tantes vivències,
tants anys de joia, d’esforç, de perseverança, de tenacitat, d’estimació,
de plors, de somriures, que bé mereixen una festa com la d’avui.
Nosaltres, fills i nets, la llavor que tu has deixat, junt amb el papa
y la gent que t’estima, hem volgut retre’t quest merescut homenatge
que de ven segur no oblidaràs.
I ho hem volgut fer aquí, en aquest bonic indret,
endinsats a aquest mar nostre,
a tocar d’aquest passeig que et reporta bells records,
moments de llargues passejades
on la mirada a l’horitzó es manté sempre viva,
enlluernada pel immens paisatge mariner
en companyia del teu home estimat.
Una festa sorpresa es fa difícil d’embastar, no sé si ho hem aconseguit
però segur que hi hem posat allò que tu valores: molt “carinyo” i dedicació.
T’estimem Nuri.
Jordi Terris 2012
Aquest instant
Molts invoquen el més enllà
per trobar sentit al nostre camí,
un camí de llums, vivències i emocions
que la vida et regala per atzar.
Un atzar ple de riquesa,
de riquesa existencial
que ens atorga el dia a dia
amb tresors immaterials.
¿És consol la foscor del més enllà,
tenint les clarors que il·luminen aquest instant ?
L’astre rei ens empara de dia
i els estels ens secunden de nit.
Cal gaudir de la llum que impregna el nostre esser
i abraçar els somriures que l’envolta,
perquè el més enllà no sé si amaga algun somriure
o més aviat confuses tenebres.
Present, mot lloable i majestuós
que significa regal i representa l’avui,
acaronem-lo mica en mica,
assaborim el que ens suggereix
i desem les fosques tenebres
per a quan ens endugui el més enllà
Jordi Terris 20-10-2013
Esforç i tenacitat
Esforç i tenacitat:
dos mots prodigiosos
que han impregnat
un esser despert
i prou somiat;
dos companys de viatge
aliats i fidels
d’una inquieta voluntat
que no han gosat escapçar.
Molt lluny de decebrem
amb ells he assolit
fites prou fermes:
anhels amagats,
desitjos llaurats;
somriures d’enyor
jornades de joia,
vetllades intenses,
vesprades d’amor.
No abandonaré pas
els mots esmentats,
amb ells seguiré
i amb ells moriré.
Jordi Terris 20-12-2013
Retrobament d’un gran tresor
Mai hagués pensat el suc que podia extreure
en aquesta dolça i preuada llengua;
sí, la meva, la materna, la de dins.
El tenaç refús aliè i certa mandra arrossegada
van llaurar un terreny confús, embardissat,
que esdevingué com un cruel segrest,
el segrest del goig de la seva riquesa.
Mentre la meva veu l’havia gaudit entre aires turbulents
el meu llapis l’havia desat al calaix dels anhels.
Fins que un bon dia el full blanc va observar el meu rostre despert,
àvid de lletres, ansiós d’agraïment.
Calia capturar els mots i abraçar-los,
de manera que el somni es va fer realitat.
Avui, quan capturo una paraula i la faig meva,
vaig cercant els mots afins que engalanaran el blanc paper.
Aleshores, un degoteig d’inspiració
els enllaçarà zelosament com el que broda un bell tapís.
Finalment, la sincronia desitjada configurarà aquell ric missatge,
com el llenç que clou el pintor amb un gran paisatge.
Aquell serà el moment cabdal,
l’instant d’escoltar la veu d’un text que vol fluir,
una veu silenciosa i, alhora, poderosa,
fruit d’un espurneig de talent i d’il·lusió
amb què es va forjant l’escriptor novell,
seduït pel gran tresor recuperat del calaix dels anhels.
Jordi Terris 23-10-2012
EL PODER
Malaurada cobdícia,
desventurada avidesa,
maleït poder.
Massa gent el desitja,
massa gent l’ anhela,
massa gent s’obsessiona,
El poder ens enreda,
ens angoixa i esbrava,
ens torna egoistes,
de vegades roïns
i a voltes ens mata.
És fàcil sucumbir,
però el decurs del temps
m’ha dut amb determinació
a l’evident conclusió:
no hi ha més gran tresor
que aquell que gaudeixes amb serenor
que assaboreixes amb llibertat
quan la salut et fa costat.
Sovint no ens adonem
de la importància del present
de la grandesa del temps lliure;
el de les grans petites coses,
el dels grans petits moments.
Jordi Terris 20-09-2012
Una dolça cambrera
Mentre esperava,
una dolça cambrera
em va enxampar
donant forma a un poema
Aquest poema es per a mi?
–va preguntar.
No, aquest no precisament.
–vaig contestar.
Doncs jo en vull un, si això és possible.
Per suposat que sí que ho és,
te’l dedicaré sens dubte
i em la passió que m’envaeix.
Em fa il·lusió de veritat !
A mi també, per descomptat !
La poesia m’ha despertat
sentiments ben amagats.
La propera que ens veiem
un poema et portaré
no sé si et complaurà
però per passió no quedarà.
Jordi Terris (Roses, 10 d’agost de 2011)
Llibertat d’expressió
Per parlar de llibertat
es pot fer de moltes menes
avui potser val prou la pena
suggerir d’altres que encenen
certa part noble i sincera
que atresora el ser humà.
Per exemple, la paraula
que la puguis expressar
sense embuts ni més censures
que les que et pots aplicar
tu mateix per la consciència
i el respecte que et mereix
tot aquell que és receptor
del que has dut de manifest.
Perquè tan important és
la llibertat ben entesa
com el respecte per l’aliè
que ha de rebre noblement
la paraula de qui expressa
la lliure opció ben presa
de revelar el seu sentiment.
Aquests mots alliberats
el seu amo els va fent via
agraïts de no ser hostatges
d’una veu que es resistia
a deixar-los ja marxar
al destí que hom pretenia.
I tampoc hem de confondre
llibertat amb anarquia,
la primera et fa sentir
com el vent que bufa obert
sense rumb ni sense via.
La segona, tanmateix,
és una eina inassolible
en aquest món mentider
atestat de ments perverses
que precisen de govern
per guiar el mancat de seny
que confon la llibertat
amb l’afany d’un món agrest
sense ordre ni concert.
Jordi Terris 25-05-2012
Jordi Terris 