GAVINA
Intento albirar
el neguit que m’enduria
si perdés el gran tresor,
aquest esplèndid gran present
de ser lliure com les aus.
Què dic como les aus?
No totes elles ho són,
excloem les que són captives
i fixem-nos en les gavines.
He dit gavines?
No em puc comparar amb elles,
aquestes viatgen i viatgen,
no s’aturen a cap peatge
I no els cal dur cap equipatge.
El seu vol majestuós
els permet recorre món,
mentre les ales planegen,
els seus ulls sovintegen
el blau marí del mar obert
i el blau suau del nítid cel.
Alleujades llambreguen
aquest món de rauxa i penes
on les normes encasellen
i les lleis marquen el ritme
d’aquests essers racionals
presoners arran de terra
dels errors existencials.
La seva llei, la natura
enlluerna amb molta cura
aquestes aus viatgeres
per gaudir del gran llegat
que no es altra que la llibertat.
Per això m’agradaria
ser gavina per un dia,
potser una mica més que un dia
però tampoc l’eternitat.
Per què no ser lliure etern?
perquè l’home necessita
com a vital menester
ser captiu d’allò que estima
amb l’espurna del somriure
de qui guarda al seu costat
Jordi Terris 15-05-2012
Oda a la meva llengua
Vas néixer per ser gaudida i estimada,
però pels teus enemics sempre has estat rebutjada.
Oh! Llengua preuada,
que durant la meva infantesa vas ser maltractada.
“L’Estaca” va impedir el teu aprenentatge
i jo t’he abandonat adduint sempre feinada.
T’he parlat des de petit,
però no he tingut el coratge de fer-ho per escrit.
Ara t’he redescobert,
llançant-me a l’escriptura sense por,
mai és tard, si li poses il·lusió.
Estigues segura què des d’ara et seré fidel,
recobrant allò que em va impedir determinats temps.
Ho faré sense que el pols amb tremoli
i amb la fermesa i fluïdesa del qui fa volar un estel.
De mica en mica et vaig abraçant i,
a pas de gegant, del tot t’acabaré recuperant.
Jordi Terris 04-11-2010
Homenatge poètic a un Barça de somni (el millor de la història)
Aquest poema va ser inclós en un llibre que es va editar en honor a la figura de Pep Guardiola a l’any 2011 amb tot una sèrie de dedicatòries que es van recollir d’un bon reguitzell de seguidors agraïts amb el que ha estat el millor entrenador de la història del Barça, un extraordinari personatge que ho va donar tot per aquest club i que ha estat un exemple de compromís, de treball, de superació i de devoció per el bon futbol. El llibre, amb el títol «Gràcies Pep», està dipositat al Museu del FC. BARCELONA.
Tot i que hi ha gent que no ho entén
el Barça és un sentiment.
Un sentiment que ve d’arrel,
que posa el cor al descobert.
Uns colors que et fan vibrar
quan la pilota comença a rodar
que a vegades et fan patir
però que sobretot et fan gaudir
El Barça desplega un joc
que és l’essència del futbol,
un futbol que sedueix
per la forma del seu gest.
Un futbol d’atac i toc
de talent i molt valent,
és tot un plaer el seu joc
que fa gaudir força a la gent.
Aquest Barça de les sis copes
té màgia a les seves botes,
es capaç d’hipnotitzar i
d’embruixar a tot rival.
El cinc a zero al Madrid
va ser per emmarcar,
no ja per la golejada en sí
sinó per la forma de jugar.
Les passades imprevistes
en espais inexistents
són una meravella
que no s’ha vist mai en un terreny.
Messi, Xavi i Iniesta,
Tres ”pilotes d’or”
que fan del futbol festa,
festa que es converteix quasi bé en art
quan comencen a triangular.
Futbol que sublima un estil,
un futbol pura passió
de cantera i compromís
que són la força d’aquest equip.
Tot i que hi ha gent que no ho entén
el Barça és un sentiment.
Jordi Terris 04-01-2011
Dedicatoria al meu pare en el seu aniversari
DEDICATÒRIA AL MEU PARE EL DIA DEL SEU ANIVERSARI
No vull imaginar-me papa, quina mena de sensacions poden arribar a impregnar quan un compleix vuitanta anys.
Suposo que deu confluir una barreja de sentiments: l’alegria d’haver-los complert; la satisfacció d’haver-los viscut dignament; la fortuna d’haver-los gaudit amb salut; el record dels moments de joia, els de dificultat, i els de tristor.
Un aniversari força adient per passar balanç. Per bé que tu ets un afortunat , perquè pots fer-ho content de què aquesta salut de ferro que la vida t’ha injectat segur et permetrà encara un ample recorregut, una nova etapa al costat de la teva estimada i ben a prop de la teva entranyable família que hem vingut a fer-te companyia i a celebrar aquest dia tan especial.
No sé si t’ensumaves la sorpresa, però en qualsevol cas, aquesta incertesa que de ben segur t’embargava, avui la tens sobradament recompensada…
Moltes felicitats, papa.
20-09-2013
Dedicatòria pòstuma a Joan Terris i Sepiña
M’hagués agradat dedicar-te aquestes paraules uns dies abans, però mai és tard per expressar un sentiment.
Vull dir-te que la teva marxa deixarà un gran buit que romandrà per sempre més.
Tiet, tu ets d’aquells que no morirà mai. Diuen que el que deixa empremta no desapareix i la teva empremta és molt sòlida i ferma, inesborrable, impregnada de talent, de seny, de saviesa, de tenacitat; de fidelitat a les teves conviccions; d’amor a la teva terra i la seva cultura; una empremta íntegra, sensacional.
T’he admirat per moltes coses; per aquesta saviesa extraordinària que sempre t’ha caracteritzat, i sobretot, per la teva fortalesa d’acceptar una vida en solitari; aquesta obstinada opció ha dignificat encara més la teva persona perquè has aconseguit viure tal com tu volies. La bondat que has desplegat sempre i que has transmès a tota aquella gent que t’ha conegut ha estat la teva principal virtut.
Les teves converses han constituït sempre una font de riquesa cultural. Hem après molt de tu, però, per sobre de tot, el teu tarannà ens ha mostrat el camí adequat; el del diàleg, el del respecte i el de la feina ben feta.
Els àpats i reunions familiars ja no seran mai el mateix però la teva essència persistirà en els nostres cors i sempre hi haurà un motiu que ens farà recordar la teva presència, el teu somriure, la teva veu.
Tiet, ets un paio exemplar, únic, irrepetible, com el teu cognom que he dut sempre amb molt orgull per tot arreu, identificatiu d’una família excepcional, també única, irrepetible…
T’estimem Tiet. Fins sempre.
Dedicat a Joan Terris i Sepiña, 30 de Març de 2012
Jordi Terris
Corrupció. Un problema de base
Aquests dies en què està tan en boca de tothom el fenomen de la corrupció, em sorprèn la manera com s’està escandalitzant la gent en general des de tots els àmbits de la societat. Per bé que se’n ha parlat durant les darreres setmanes, no sé si tots som realment conscients que la corrupció no és només un problema que afecta a les institucions polítiques i financeres. La corrupció, la tenim en el dia a dia; en el món de les empreses; en els caps de compres; en els comercials que especulen amb la seva feina i en treuen profit de forma irregular; en els consumidors que demanen determinats serveis sense I.V.A. i intenten pagar el mínim d’impostos; en els administradors que cobren comissions extraoficials dels proveïdors als qui encomanen determinades feines, etc. etc.
Jo crec que es un problema que el conjunt de la societat se’l ha de plantejar molt seriosament i, apart d’aplicar dures mesures als infractors, s’hauria d’implementar una assignatura a les escoles, a partir de primària, que podria denominar-se: “Ètica social, professional i conductual”.
Jordi Terris
El Periodico 31-01-2013
L’immobilisme de Joaquim Coll
Al llarg dels anys vas observant l’evolució del criteri i dels ideals de determinades persones relacionades amb el context polític i periodístic i te n’ adones que, d’una gran part, el seu discurs va derivant cap a una direcció o una altre en funció de les circumstàncies i de la realitat de cada moment, produint l’efecte enriquidor que crec és necessari en tot esser humà quan la seva consciència detecta que ha de modificar alguns principis o part del seu ideari. Tanmateix, hi ha d’altres, com el periodista d’aquest diari, Joaquim Coll, que setmana rere setmana es manté instal·lat en el mateix discurs el qual arriba a esdevenir esgotador, sobretot quan persones com un servidor es mantenen fidels en la lectura de tots els seus articles a la recerca d’algun element que alteri aquest discurs immobilista.
Un historiador com ell, sap perfectament que les tendències són dinàmiques i canviants, i que la història, per sort, precisament és evolutiva en bé de la societat.
Jordi Terris
24-01-2013
El pacte que la majoria esperàvem
El Periodico
Diari Ara
Encara no entenc com alguns poden afirmar que el pacte CIU-Esquerra, és un pacte contra natura si està demostrat que el transvasament de vots entre les dues forces és una constant en els darrers temps.
Hi ha gent que perd de vista que un alt percentatge de la societat catalana, al marge de l’objectiu sobiranista, està ubicada ideològicament en la centralitat política més enllà de criteris de dretes i esquerres. El que volem els catalans és que s’apliquin mesures per sortir de la crisi i per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
Precisament el que ha votat l’electorat català és que s’estableixi un equilibri entre les polítiques d’ajust i les impositives i, per tant, el que han de fer els partits que han signat el pacte, és treballar ferm per l’assoliment de la consulta, però també per demostrar que són capaços de governar plegats sense por i amb esperit de pacte, essent conscients de la voluntat del poble.
Jordi Terris
ELPeriodico / Diari ARA 19-12-2012
Després de la Diada de Catalunya
Ara bé la labor pedagògica
Tinc un gran amic que va néixer a Andalusia, és simpatitzant del Reial Madrid i viu en un barri de Badalona on la presencia de catalanistes és realment ínfima. El dia onze es va penjar l’estelada al coll per reclamar la independència de Catalunya. Això té un mèrit extraordinari perquè gent com ell són els que han d’ajudar a consolidar aquest procés que sembla irreversible. Haig de reconèixer que, si bé té clar que la secessió és el millor per al nostre país, si no hi haguéssim anat els seus amics, probablement ell no hagués assistit a la manifestació.
Com bé deia la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, a partir d’ara, i més que mai, s’inicia una etapa en què, tant l’Assemblea com altres institucions, han d’engegar una fase pedagògica envers tota aquella gent que ha vingut de fora i no vol separar-se d’Espanya, per tal de conscienciar-los que aquesta secessió no ha de ser traumàtica, que és el millor per tot el nostre col·lectiu i que seguirem sent amics dels espanyols sempre que ells ho vulguin. Però tan important és la labor de les institucions, com la que podem fer, des de l’àmbit purament quotidià, tots aquells que creiem en aques projecte i potser hem estat instal·lats en la comoditat, i per tant, ara ens toca fer un pas endavant i ferm en aquesta direcció.
Jordi Terris
El Periodico 13-09-2012
La asamblea del Barça
El rencor de Sandro Rosell
Más allá de las consecuencias de la controvertida acción de responsabilidad contra la anterior junta, el Sr. Rosell demostró con algunos detalles en la asamblea que el rencor y la venganza siguen impregnando la conciencia de nuestro actual presidente.
Sr. Rosell: Si bien hay que reconocer que Usted y su junta están haciendo las cosas bien y comandando la nave barcelonista de manera adecuada, creo que fueron innecesarios y me parecieron poco elegantes varias expresiones vertidas por Vd. en la asamblea de compromisarios.
Comentarios como lo del campo de alcachofas; así como que es mejor regalar un aplauso que un reloj; o que Ibraimovich ha sido el peor negocio de la historia del Barça rezuman un hedor a resentimiento que hace un flaco favor al barcelonismo. Le recuerdo que la operación de este jugador fue llevada a efecto como única opción para poder resolver el problema Etoo por petición expresa del actual entrenador Pep Guardiola. Asimismo, encuentro a faltar que algún día haga Vd. referencia a que gracias a la anterior junta, que fichó a contra corriente y con gran valentía a nuestro excepcional entrenador, estamos disfrutando de la manera que lo estamos haciendo. Piense un poco, si en lugar de ello, la herencia hubiera sido Mourinho qué hubiera pasado. Por cierto, un diez para Guardiola por sus declaraciones en la última rueda de prensa.
Jordi Terris
El Periodico 26-09-2011
Jordi Terris 