Aquest és un treball molt especial mer a mi. A partir d’uns escrits i d’una sèrie de documents que el meu pare em va cedir del meu oncle Joan Terris i Sepiña, desaparegut a l’any 2012 a l’edat de 87anys, vaig voler fer quelcom gens habitual en el si d’una família normal i corrent de la nostra societat.
Es tracta d’un llibre familiar on els sentiments que hi flueixen, pretenen anar molt més enllà de les inquietuds i interès que poden produir una mena de memòries desplegades per un esser estimat que van ser redactades entre els anys 1940 i 1969.
Mitjançant aquests sentiments i reflexions que inspiren els textos, intento submergir-se en el més profund i transcendental pensament que pot embargar a un esser humà al voltant de la seva vida.
Tota la documentació i fotografies que he pogut aglutinar, han constituït eines molt valuoses, no només per il·lustrar i complementar un llibre de recorregut històric que abasta esdeveniments força rellevants d’ordre general succeïts durant un llarg període del segle XX, sinó també per reflectir la meva visió sobre el sentit de la vida i sobre les sensacions més íntimes que m’atrapen des del punt de vista filosòfic i espiritual.
L’obra conclou amb un complet arbre genealògic que abasta avantpassats meus des dels pares dels meus rebesavis.
D’aquest llibre vaig editar en paper uns quants exemplars que vaig repartir entre els membres de la meva família. Ara he decidit penjar-lo en aquest bloc perquè quedi immortalitzat de manera digitalitzada i pugui ser a l’abast de tothom; un text, que sobretot, estic convençut agrairan els meus descendents al llarg dels anys.
Aquest és l’enllaç perquè el pugueu visualitzar:
MEMÒRIES_D’UN_CIUTADÀ_FOTOS
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 