Votar ja per evitar l’esgotament

  •  Ahir, després d’escoltar les opinions d’un reguitzell d’experts, tant de l’àmbit polític, com jurídic, els quals, un cop llegit el decret de convocatòria per la votació del 9-N, han canviat de criteri i pensen ara que sí es podrà votar atès que aquest decret té perfectament cabuda dins la constitució i que el tribunal ho tindrà difícil per trobar arguments per no aixecar la suspensió. En contrapartida, no em deixen de sorprendre les veus de reconeguts personatges mediàtics que, tot i que s’han manifestat sempre a favor de la consulta i que intueixo poden votar sí, encara defensin la idea que la única forma valida de votar és a través d’un referèndum, consensuat i autoritzat per l’estat espanyol.
  • Tots aquests que pensen d’aquesta manera, no són conscients que , a mig i, fins i tot, a llarg termini, tant amb aquest govern, com amb un eventual hipotètic govern del PSOE, aquest constitueix un supòsit gairebé impossible i que ha arribat un punt en què la gent necessita votar, encara que no tingui un valor definitiu, perquè si no és així, ens podem allargar deu anys més parlant del mateix tema i deixant de costat els nombrosos i delicats problemes que tenim en el dia a dia a la nostra societat, alhora que convertiríem l’afer de la consulta en esgotador i segur que això és el que anhela el govern central i els sectors que estan en contra de poder exercir-la.
  • Un cop haguem votat i es conegui el que vol la majoria dels catalans, bé sigui a través de la consulta, o mitjançant eleccions plebiscitàries si el Constitucional manté la suspensió, ja haurem passat una pantalla determinant i, a partir d’aquí, s’obriran nous escenaris, on començaran els processos de negociació que ens permetran continuar endavant i, como a mínim, desencallar la interminable situació en la que estem ancorats.
  • Jordi Terris
  • 28-09-2014
Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario