Amb tot aquest procés tan complex que s’està duent a terme i que encara té un ample recorregut, encara no acabo d’entendre l’actitud de determinats personatges de la societat catalana.
Deixant al marge l’important procés participatiu que no ha sigut altra cosa que un pas més en el camí ple d’espines i d’entrebancs que ens hem trobat fins ara i que ens seguirem trobant a tots els nivells, entenc perfectament la gent demòcrata que té intenció de votar NO en un futur referèndum i que per raons diverses i després d’una acurada reflexió, es volen decantar per aquesta opció. Puc arribar a entendre les persones vingudes d’arreu d’Espanya que se senten espanyols i que no volen aquest referèndum perquè temen un resultat que els durà a una situació incòmode per a ells. Puc fins i tot entendre la gent indiferent, desencisada o no, però que no vol votar per raons de diferent tipus però que està disposada a acceptar el que digui la majoria. Entenc, per suposat la transversalitat de la nostra societat, aquells que se senten catalans i que per motius ideològics estan a favor del NO o del SI- NO i que acataran el resultat que emani de les urnes.
Però el que no puc entendre i realment se m’escapa dels meus esquemes és que gent nascuda a la nostra terra, amb arrels, noms i cognoms catalans, no solament no estan disposats a assumir la celebració d’un referèndum i acceptar la voluntat de la majoria dels seus conciutadans, sinó que estan participant i fins i tot liderant moviments i actes de denuncia, d’oposició, de menyspreu i de boicot de tota mena d’acció encaminada a posar en marxa un acte cívic que democràticament vol exercir la majoria del conjunt del nostre poble per decidir el seu futur.
Jordi Terris 10-11-2014
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 