Els tres tenors del programa de 8 al Dia

Sr. Cuní, sóc un fidel seguidor del seu programa i amb relació a la intervenció dels divendres dels que vostè qualifica de «tres tenors», jo tinc dubtes si la categoria atorgada respon a una realitat objectiva. M’explicaré: un bon tenor aplega la capacitat d’oferir un ventall de veus i sintonies en el seu repertori i no estic segur si aquesta categoria metafòrica s’adiu amb la hipotètica diversitat de discurs que haurien d’exhibir aquests tres contertulians.

Per exemple, quan s’aborda el debat sobiranista, el professor Caralt, per bé que em cau força bé i el considero una persona molt preparada, sempre acaba atribuint els mals d’aquest procés al baix nivell dels polítics catalans. És cert que tenim mediocritats en el nostre panorama polític, però afirmar que Mas i Junqueras demostren un nivell de poca volada em sembla com a mínim agosarat i ens hauríem de posar en el paper de cadascun, del que representen, i mesurar bé les pressions de tot tipus  a què estan sotmesos per adonar-nos que la seva tasca no és gens fàcil i la gran responsabilitat que suposa prendre decisions que concloguin en acord en un assumpte tan delicat i complex com aquest.

D’altra banda, el Sr. Milian, permeti’m que li digui que es repeteix com l’all. Ja sabem que el sobiranisme català no és precisament el seu ideal; que es belluga  en sectors econòmics i empresarials, i que segons ell, l’empresariat català està molt preocupat per la deriva independentista i que tota la culpa de tota aquesta deriva la té en Rajoy. En qualsevol cas, m’agradaria que més sovint, en lloc d’incidir en les causes i en l’esmentada preocupació, exposés  raonaments clars i objectivables de per què Catalunya amb el potencial que té no pot ser a mig termini un país pròsper en cas d’assolir la independència i que rebatés les tesis dels experts econòmics que s’expressen afirmativament en aquesta direcció.

I per últim, el que m’acaba la paciència, amb tots els respectes, és el Sr. Foix amb el seu discurs carca i reiteratiu. Ho sento però ho dic tal com em surt de dins. Representa el típic català de la vella guàrdia -per la seva indefinició encara no sé si és catalanista- que només hi veu que pegues i connotacions negatives a aquest procés, menyspreant tot el que l’envolta, i fins i tot caricaturitzant elements com la data concreta  de les eleccions designada pel president. Front a l’argument expressat pel Joan Caralt, el qual li deia que tota aquest enrenou i dilació ve derivat perquè no ens han deixat votar en referèndum, no se li va acudir una altra resposta que dir que per quin motiu ens havien de deixar votar sobre aquesta disjuntiva. Sr. Foix deixis de posicions intransigents, de crítiques destructives i de  frivolitzar sobre el procés i dongui arguments sòlids de per què no ens convé que Catalunya  esdevingui un estat propi, i sobretot, un xic de respecte per el més del 70% de la ciutadania catalana que vol ser consultada.

Jordi Terris/ PUBLICAT AL LA WEB DE 8TV / 8 AL DIA

17-01-2015