No estic en absolut d’acord amb l’apreciació del Sr. Milian en el sentit que en aquest procés no s’està pensant en el gran col·lectiu de parla castellana. Precisament, l’independentistme ha guanyat molt terreny en els darrers anys gràcies a la capacitat d’aglutinar ciutadans de qualsevol ideologia, condició i origen, parlin o no la nostra llengua.
El Sr. Junqueras ha fet possible assolir l’alcaldia de Sant Vicenç dels Horts amb la contribució rellevant de nombrosos immigrants castellanoparlants. Totes les campanyes, tant de CIU, ERC, com de la CUP, són aglutinadores i han expressat d’una manera clara i inequívoca que si Catalunya esdevé un estat propi, el castellà continuarà sent una llengua cabdal, la qual forma part de manera indissoluble de la cultura del nostre poble i des de sempre han expressat en el seu ideari que es considera ciutadà català aquell que se sent com a tal i viu legalment en el nostre país, independentment de qualsevol altra consideració, com el seu origen o la llengua que parla.
Així mateix, l’ANC, els seus postulats i reclams publicitaris, van en la mateixa direcció i fa pocs mesos van posar en marxa una campanya que van engegar a Badalona, visitant, domicili per domicili, als barris on predominen persones castellanoparlants per explicar-los precisament que l’independentisme és totalment transversal i que la seva consecució redundarà en benefici de tota la ciutadania al marge del seu origen i connotacions personals.
Proba de què aquest fenomen és una realitat ho demostra la consolidació del col·lectiu SUMATE, format per persones de parla castellana , gran part de la qual ha nascut fora de Catalunya. Per tant, qualsevol crítica d’aquestes característiques seria bo que es fonamentés amb dades i informació fidedigne per tal de no confondre i d’evitar trancar la convivència bilingüística que des de sempre ha existit entre els ciutadans del nostre territori.
Aprofito per felicitar al Sr. Cuní per al seu programa.
Jordi Terris- PUBLICAT A LA WEB DE 8TV / 8 AL DIA
18-01-2015
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 