Tinc dubtes sobre si Esquerra Republicana ha fet bé o malament obligant al president Mas a comparèixer en aquesta mena d’espectacle anomenat “Comissió d’investigació” sobre el cas Pujol, a través del qual, després de més de quatre hores, pràcticament no s’ha aclarit res de nou. Perquè de no haver-ho fet, sempre hagués quedat l’ombra d’aquest dubte i probablement una bona part de la ciutadania no hagués quedat satisfeta.
En qualsevol cas, per al que sí ha servit és per alimentar l’arrogància de la Sra. Sánchez Camacho, la qual, fent gala del seu estil teatral, barruer i demagògic, ha tingut l’oportunitat d’organitzar el circ que li interessava, amb quatre clars objectius: menysprear amb acarnissament i erosionar la figura del president apoderada per una aversió incontenible. Per copar les audiències de la televisió pública estatal, així com de les privades més casposes i mediàtiques del ventall televisiu. En tercer lloc, exhibir músculatura oratoria per recuperar vots que els ha usurpat “Ciutadans” a Catalunya. I finalment, per guanyar punts davant la direcció del PP i, al propi temps, consolidar el vot anticatalà que aglutina el seu partit sobretot en les eleccions generals, un partit que precisament és el menys indicat per donar lliçons d’honestedat i transparència, valors que la pròpia Sra. Camacho ha posat seriosament en dubte amb la seva intervenció en el cas “Metodo 3”.
Jordi Terris / La Vanguardia 11-02-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150211/54427105923/el-paper-d-erc.html
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html