Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.

Aquesta obvietat no ens ha de fer perdre de vista que si Mas no fos el president d’aquest partit i, alhora, de la Generalitat, l’oportunitat judicial del moment, el desig de desfer-se d’ell per part de l’oposició i principalment del govern de l’estat, segur que no hagués estat tan encarnissat como ho està essent. El ministre de justicia ja ho ha dit: si és necessari caldrà fer intervenir les forces de seguretat.

Hem de ser conscients que hi ha moltes ganes que el president desaparegui del panorama polític. Ja ho van intentar abans de les penultimes eleccions autonomiques quan es van inventar un informe policial sobre suposats ingressos fraudulents a comptes de paradissos fiscals. Després, han intentat deteriorar la seva imatge, vinculant-lo al cas Pujol i no s’han aturat els continus atacs per al seu principal protagonisme en el procès.

Perquè no ens hem d’enganyar, la CUP i d’altres actors implicats en la causa, han de tenir molt present que si volem que aquest procés tingui la força suficient i arribi a bon port, el lideratge d’en Mas, la seva determinació, el seu prestigi internacional, la seva capacitat a l’hora de defensar els arguments que ens han portat fins aquí, de rebatre als enemics polítics, d’arrossegar un important gruix de votants de centre-dreta i d’obtenir el suport de gran part de l’empresariat i de moltes institucions de caracter conservador, són connotacions cabdals. Si ens pensem que la independencia es pot assolir només des de l’esquerra, estem molt equivocats i hem de pensar que els possibles substituts de Mas avui per avui estan lluny de la seva força mediatica i de la seva capacitat de seducció; i pel que fa a Junqueras és una figura potent però insuficient per a les necessitats del procés.

Jordi Terris – El Periodico 29-10-2015