Les noves tecnologies i les xarxes socials (facebook, twiter, grups de watssap, etc.) han produït un efecte extraordinari, gairebé miraculós. A més de permetre’t connectar de manera habitual amb aquelles persones amb qui t’interessa intercanviar comentaris i sensacions, t’ofereixen tota una sèrie d’informació de la personalitat i forma de pensar de cadascuna d’elles, sobretot de tota aquesta gent que has recuperat del bagul dels records i que de no ser per aquestes noves eines tan potents, quasi segur que el contacte no s’hagués pogut mai restablir.
Des de la meva experiència particular i per posar un exemple d’actualitat, un des fenòmens que no és ni més ni menys el reflex del que està succeint a Catalunya en els últims anys, és el gran nombre d’antics amics i coneguts, els quals fa 15 o 20 anys per a ells l’independentisme era un tema tabú, i que tanmateix avui a través de les xarxes, s’estan manifestant a favor d’aquest imparable moviment. Estic parlant de persones que fins i tot havien estat antics regidors del PP, i d’altres, que havien idolatrat Felipe González i que això de la sobirania de Catalunya era una hipòtesi extravagant fora totalment dels seus esquemes.
Arribo a la conclusió que la força d’aquestes noves tecnologies és directament proporcional a la força que a cobrat l’anomenat procés català i n’explica la seva autèntica dimensió.
Jordi Terris – La Vanguardia/Diari Ara
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151026/54437461313/xarxes-socials.html
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 