Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.
Aquesta obvietat no ens ha de fer perdre de vista que si Mas no fos el president d’aquest partit i, alhora, de la Generalitat, l’oportunitat judicial del moment, el desig de desfer-se d’ell per part de l’oposició i principalment del govern de l’estat, segur que no hagués estat tan encarnissat como ho està essent. El ministre de justicia ja ho ha dit: si és necessari caldrà fer intervenir les forces de seguretat.
Hem de ser conscients que hi ha moltes ganes que el president desaparegui del panorama polític. Ja ho van intentar abans de les penultimes eleccions autonomiques quan es van inventar un informe policial sobre suposats ingressos fraudulents a comptes de paradissos fiscals. Després, han intentat deteriorar la seva imatge, vinculant-lo al cas Pujol i no s’han aturat els continus atacs per al seu principal protagonisme en el procès.
Perquè no ens hem d’enganyar, la CUP i d’altres actors implicats en la causa, han de tenir molt present que si volem que aquest procés tingui la força suficient i arribi a bon port, el lideratge d’en Mas, la seva determinació, el seu prestigi internacional, la seva capacitat a l’hora de defensar els arguments que ens han portat fins aquí, de rebatre als enemics polítics, d’arrossegar un important gruix de votants de centre-dreta i d’obtenir el suport de gran part de l’empresariat i de moltes institucions de caracter conservador, són connotacions cabdals. Si ens pensem que la independencia es pot assolir només des de l’esquerra, estem molt equivocats i hem de pensar que els possibles substituts de Mas avui per avui estan lluny de la seva força mediatica i de la seva capacitat de seducció; i pel que fa a Junqueras és una figura potent però insuficient per a les necessitats del procés.
Jordi Terris – El Periodico 29-10-2015
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Podem assumir que les sospites sobre CDC poden tenir cert fonament i si es confirmen les acusacions sobre el pagament de comissions ilegals, cal exigir que es depurin totes les responsabilitats.
Jordi Terris 