Els empresaris i la incapacitat d’arriscar per la independència
Aquest segment d’empresaris de diferents magnituds, recolzats pel Cercle d’Economia, que mantenen una posició de rebuig al procés que s’ha posat en marxa, i que addueixen inseguretat jurídica, incertesa empresarial i excuses de tota mena, amb el seu discurs pretenen seguir instal·lats en la comoditat de l’actual estatus quo, fet que només els permet focalitzar la situació des d’un possible perjudici a curt i mig termini, i la seva obsessió és que no quedin sensiblement minvats els seus beneficis durant aquest període.
Una de les virtuts que ha caracteritzat sempre a un bon empresari, és la seva capacitat d’assumir riscos, de superar les conjuntures econòmiques, de mercat, tecnològiques, competencials, etc.; de fer l’oportú canvi de timó en moments quan la situació ho requereix, de cercar nous mercats per fer arribar el seu producte. En definitiva, la seva capacitat d’adaptació i de superació en moments complicats.
Ja sabem que entrem en una etapa que no serà un camí de roses i que el govern de l’estat ens ho posarà tot molt difícil, si bé els estudis múltiples estudis d’economistes qualificats preveuen una important millora a mig i llarg termini si Catalunya esdevé un estat independent.
Són moltes les fal·làcies que esgrimeixen per instal·lar la por. A qui volen enganyar quan ens parlen d’aranzels, quan saben perfectament que l’estat espanyol és el menys interessat en imposar-los. Menys mal que, segons el posicionament de gran part de les associacions empresarials, el percentatge d’empresaris en contra del procés és minoritari i que serà cabdal la unió i determinació dels que hi estan a favor perquè el camí engegat arribí a bon port.
Jordi Terris/ El Periódico 23-11-2015
La CUP i la profunda frustració
Quan es van fer els primers passos que van dur a posar en marxa el procés cap a la independència, una gran part de veus de determinats àmbits mediatics i politics que hi estaven en contra, van posar de reiterat manifest que aquest moviment l’únic que acabaria provocant als seus promotors i seguidors una profunda frustració.
Després de l’última proposta del president Mas en el segon ple d’investidura amb les concessions que ha desplegat, espero i confio que la CUP es posi les piles, deposi la seva intransigent conducta, i acabi, més aviat que tard, posant una mica de seny al seu posicionament, i permeti d’una vegada per totes l’investidura en favor del millor líder que aquest procés pot tenir, recolzat per una bona majoria dels sobiranistes a fi i efecte de comandar aquesta difícil i complexa etapa de transició cap a l’estat propi.
És que els cupaires no té en compte que Arthur Mas arrossega un ampli sector d’aquest moviment i que estem parlant de només 18 mesos? –que es reduiria a 10 si prosperés una possible moció de confiança que ha introduït el president– Mentrestant ja es pot treballar en la direcció que reclama la CUP per tal d’eixamplar l’espai independentista des de l’esquerra, i a partir de les noves eleccions en el si del nou estat, els catalans podrem escollir el nou futur president i l’opció política que estimem oportuna.
Constituiria un autèntic desastre que aquesta declaració d’inici del procés quedés en el no rés i seria realment deplorable i ridícul haver de donar la raó al Sr. Aznar i als que vaticinaven la famosa “profunda frustració.
Jordi Terris/ El Periódico 19-11-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-profunda-frustracio-38775
Les dones i la corrupció
Al final haurem d’atorgar pràcticament tota la raó als moviments feministes quan clamen per un decidit equilibri i una major presencia de les dones a nivell de responsabilitat en tots els àmbits de la societat.
Al marge que la seva capacitat per assumir aquest rol crec que es inqüestionable, si traslladem el problema al terreny de la corrupció tant d’actualitat en aquests moments, podem observar que el percentatge de dones implicades en casos de corrupció, en proporció al nombre de responsabilitats distribuïdes en funció del sexe, és notablement inferior al dels homes imputats i condemnats.
No estic dient amb això que les dones siguin incorruptibles, per bé que les estadístiques ens demostren que les imputacions i condemnes es decanten de manera aclaparadora a favor de delictes protagonitzats per persones del gènere masculí. Exemples recents els tenim en el cas Pujol on les filles del suposat “clan” pràcticament estan exemptes dels delictes que s’imputen als seus germans.
Segons determinats sociòlegs i antropòlegs qualificats, atès al rol que durant tant de temps les dones han assumit a la societat, tenen interioritzada una major prevenció a desviar-se de les normes i tenen la capacitat d’actuar amb més rigor en el desenvolupament dels seus càrrecs i responsabilitats.
Per tant, caldria que tots plegats ens poséssim a la labor i en aquesta nova etapa de regeneració política i democràtica li atorguéssim a les dones d’una vegada per totes el paper que els correspon.
Jordi Terris – La Vanguardia 01-11-2015
Jordi Terris 