El drama dels refugiats i les nostres lamentacions
Quan llegeixo la última crònica sobre la situació dels refugiats on es desgranen les consecutives penúries que van patint a munt i avall en els seus desplaçaments, amuntegats en vagons amb una forta olor a pixum cap a destí desconegut i futur desesperant, alhora que m’esgarrifo, em reafirmo amb la meva ferma convicció que, salvant el notable segment que ho està passant malament al nostre país, la major part de la nostra societat som autèntics privilegiats.
Ens perdem en lamentacions de tota mena i magnifiquem els problemes quotidians como si fossin enormes desastres. Tenim el capritxós costum de queixar-nos per vici d’absurdes nimietats i muntem un sidral per qüestions com l’actitud de determinats personatges en els reality shows televisius; perquè hem hagut de suportar les retencions d’una caravana de vehicles; o, senzillament perquè hem estat una hora esperant l’atenció del metge de capçalera.
Ens queixem de la feina que ens ha tocat assumir, tendim a acusar als altres de tots els nostres mals i ens entretenim en disquisicions com si per Nadal menjarem cabrit, marisc o gall dindi, sempre amb l’esperança que en aquestes dates ens toqui la loteria per tal de poder elevar el nivell del nostre poder adquisitiu.
Poques vegades tenim la capacitat de fer un exercici de positivisme i d’agraïment en relació al que la vida ens regala, de ser sensibles i posar en valor a aquelles persones que ens estimen i estimem, i d’enaltir totes aquelles coses bones que tenim la sort de gaudir de manera quotidiana. En definitiva, ens embullem de manera enrevessada sobre el concepte felicitat i no som capaços d’aplicar aquest concepte com una actitud diària, i quasi sempre ens oblidem d’autèntiques calamitats com el drama dels refugiats…
Jordi Terris / El periódico 28-12-2015
Interpretacions dels resultats de les eleccions generals
Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
En clau catalana n’he sentit de tots els colors, des del PP, que malgrat haver estat la força menys votada, la Sra. Sanchez Camacho es conforma vanagloriant-se que han tret a Catalunya els mateixos escons que Ciutadans, fins el més fort argument d’aquests últims que basen el seu consol en què el seu grup ha mantingut un únic discurs i programa com a partit sense necessitat d’haver-se d’unir en coalició amb altres formacions.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Per altra banda, les altres dues dades clares que ens han ofert aquestes eleccions és que la representació independentista al Congrés de Diputats ha passat de tres escons a disset, i que el total de representants catalans a favor del dret d’autodeterminació sumen 29 diputats contra 18 en contra, això sense comptar tots aquells votants de la CUP que s’han abstingut seguint les consignes del seu partit.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 21-12-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151222/30963381714/interpretar-resultats.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/20d-ciutadans-perdedors-catalunya-46635
El Barça i el seu fons d’armari
Els partits del Bayer Leverkusen i el del Deportivo ens ha de fer obrir els ulls respecte a la realitat de la plantilla blaugrana. Hem de tocar de peus a terra i no podem obviar que, tot i que va líder a la lliga i està fent un bon paper a la Champions, el Barça té avui dos problemes que van en la mateixa direcció: Un, la gestió i resultats de la cantera amb el Barça B com evident paradigma d’aquesta situació; i l’altre, la falta de recanvis de garanties a l’hora de fer les rotacions.
El dia del Leverkusen, format per la majoria de reserves del primer equip i per les promeses en teoria amb més projecció de la cantera, ens podia haver caigut un sac de gols. No s’ha de ser molt expert en futbol per adonar-se’n que ni Sandro ni Munir -amb totes les oportunitats que ja tenen acumulades-, són jugadors de garanties per aquest Barça. D’altra banda, dels que van jugar del Barça B, només Sergi Samper i Juan Camara -un jugador que necessita gaudir de més oportunitats per exhibir la seva qualitat-, han demostrat que són els únics que poden arribar a formar part de la primera plantilla. Apart, tenim el peculiar cas de Bartra, ja que es tracte d’un futbolista amb gran projecció però no se li està donant la suficient confiança perquè s’acabi consolidant. Sembla que les errades de Bartra es penalitzin molt més que les de de Mathieu, per posar un exemple.
Després tenim exemples com Grimaldo; un lateral que estava projectat per ser una de les principals promeses per accedir al primer equip i que, no se sap per quin motiu que hauria d’explicar Luis Enrique, no se li està oferint cap oportunitat.
En definitiva, cal un canvi de timó urgent per complementar aquesta plantilla no sigui cas que Arda Turan i Aleix Vidal arribin tard, quan l’Atletic i el Madrid ens hagin arrabassat el lideratge i no tinguem marge de reacció…
Jordi Terris / El Periodico 14-12-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/barca-seu-fons-darmari-45056
L’Assemblea de la CUP: L’Objectiu i els despròposits
El resultat de l’assemblea de la CUP es veia venir, no podia ser d’una altra manera. Si aquest resultat havia de ser producte del que emana dels seus postulats, fidels al seu ideari potent i revolucionari, compromesos amb la majoria del sentir dels seus militants i seguidors, s’havia de ser força ingenu per pensar que l’assemblea donaria el vist-i-plau a la investidura del president Mas.
Segur que una gran part del sector sobiranista estarà d’acord que la corrupció que ha esquitxat Convergència i l’ombra dels Pujol, suporta un llast de tal magnitud que fa que la posició de la CUP tingui una coherència fora de tot dubte.
Ara bé, per altra banda, si fem un acte de profunda reflexió, també haurem de reconèixer que sense la figura d’Artur Mas gairebé segur que no estaríem on som i, en conseqüència, aquesta assemblea tan transcendental, avui per avui, no hagués calgut dur-la a terme.
Si realment l’objectiu primordial és assolir la independència i no som capaços de llegir que el país es juga molt i que estem davant d’una etapa transitòria, així com d’admetre el paper preponderant de Mas en aquest procés i assumir que sense l’ampli sector de centredreta que el president arrossega, hagués estat inviable arribar a una majoria absoluta sobiranista al parlament, és que l’objectiu principal que es persegueix és un altre i no tenim ni idea de la diversitat i la complexitat de la societat catalana. Aleshores, val la pena que ens ho fem mirar i potser és millor que deixem corre un procés sobre el qual s’està demostrant una gran incapacitat per gestionar-lo.
Jordi Terris/ El Periodico 01-12-2015
Jordi Terris 