El resultat de l’assemblea de la CUP es veia venir, no podia ser d’una altra manera. Si aquest resultat havia de ser producte del que emana dels seus postulats, fidels al seu ideari potent i revolucionari, compromesos amb la majoria del sentir dels seus militants i seguidors, s’havia de ser força ingenu per pensar que l’assemblea donaria el vist-i-plau a la investidura del president Mas.
Segur que una gran part del sector sobiranista estarà d’acord que la corrupció que ha esquitxat Convergència i l’ombra dels Pujol, suporta un llast de tal magnitud que fa que la posició de la CUP tingui una coherència fora de tot dubte.
Ara bé, per altra banda, si fem un acte de profunda reflexió, també haurem de reconèixer que sense la figura d’Artur Mas gairebé segur que no estaríem on som i, en conseqüència, aquesta assemblea tan transcendental, avui per avui, no hagués calgut dur-la a terme.
Si realment l’objectiu primordial és assolir la independència i no som capaços de llegir que el país es juga molt i que estem davant d’una etapa transitòria, així com d’admetre el paper preponderant de Mas en aquest procés i assumir que sense l’ampli sector de centredreta que el president arrossega, hagués estat inviable arribar a una majoria absoluta sobiranista al parlament, és que l’objectiu principal que es persegueix és un altre i no tenim ni idea de la diversitat i la complexitat de la societat catalana. Aleshores, val la pena que ens ho fem mirar i potser és millor que deixem corre un procés sobre el qual s’està demostrant una gran incapacitat per gestionar-lo.
Jordi Terris/ El Periodico 01-12-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/assemblea-cup-han-oblidat-que-lobjectiu-independencia-41697
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 