El Barça i el seu fons d’armari

Els partits del Bayer Leverkusen i el del Deportivo ens ha de fer obrir els ulls respecte a la realitat de la plantilla blaugrana. Hem de tocar de peus a terra i no podem obviar que, tot i que va líder a la lliga i està fent un bon paper a la Champions, el Barça té avui dos problemes que van en la mateixa direcció: Un, la gestió i resultats de la cantera amb el Barça B com evident paradigma d’aquesta situació; i l’altre, la falta de recanvis de garanties a l’hora de fer les rotacions.

El dia del Leverkusen, format per la majoria de reserves del primer equip  i per les promeses en teoria amb més projecció de la cantera, ens podia haver caigut un sac de gols. No s’ha de ser molt expert en futbol per adonar-se’n que ni Sandro ni Munir -amb totes les oportunitats que ja tenen acumulades-, són jugadors de garanties per aquest Barça. D’altra banda, dels que van jugar del Barça B, només Sergi Samper i Juan Camara -un jugador que necessita gaudir de més oportunitats  per exhibir  la seva qualitat-, han demostrat que són els únics que poden arribar a formar part de la primera plantilla. Apart, tenim el peculiar cas de Bartra, ja que es tracte d’un futbolista amb gran projecció però no se li està donant la suficient confiança perquè s’acabi  consolidant. Sembla que les errades de Bartra es penalitzin molt més que les de de Mathieu, per posar un exemple.

Després tenim exemples com Grimaldo; un lateral que estava projectat per ser una de les principals promeses per accedir  al primer equip i que, no se sap per quin motiu que hauria d’explicar Luis Enrique, no se li està oferint cap oportunitat.

En definitiva, cal un canvi de timó urgent per complementar aquesta plantilla no sigui cas que Arda Turan i Aleix Vidal arribin tard, quan l’Atletic i el Madrid ens hagin arrabassat el lideratge i no tinguem marge de reacció…

Jordi Terris / El Periodico 14-12-2015

http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/barca-seu-fons-darmari-45056

 

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario