Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
En clau catalana n’he sentit de tots els colors, des del PP, que malgrat haver estat la força menys votada, la Sra. Sanchez Camacho es conforma vanagloriant-se que han tret a Catalunya els mateixos escons que Ciutadans, fins el més fort argument d’aquests últims que basen el seu consol en què el seu grup ha mantingut un únic discurs i programa com a partit sense necessitat d’haver-se d’unir en coalició amb altres formacions.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Per altra banda, les altres dues dades clares que ens han ofert aquestes eleccions és que la representació independentista al Congrés de Diputats ha passat de tres escons a disset, i que el total de representants catalans a favor del dret d’autodeterminació sumen 29 diputats contra 18 en contra, això sense comptar tots aquells votants de la CUP que s’han abstingut seguint les consignes del seu partit.
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 21-12-2015
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20151222/30963381714/interpretar-resultats.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/20d-ciutadans-perdedors-catalunya-46635
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Es poden fer moltes lectures d’aquestes eleccions i n’he escoltat unes quantes. El curiós és que, excepte el Sr. Duran, cap altre partit ha volgut reconèixer les respectives diferents patacades.
Però si alguna cosa té l’aritmètica és que permet llegir els resultats amb objectivitat i el que constitueix una evidència és que el PP cada vegada és més residual a Catalunya, i Ciutadans ha perdut, amb relació a les darreres eleccions autonòmiques, 255.000 vots. Ambdues formacions no volen reconèixer que entre d’altres errors, no han convençut a l’electorat de Catalunya amb dos assumptes tan cabdals com el problema del dèficit fiscal, el qual han menysvalorat amb els diferents balls de xifres i formes de calcular-lo , així com en el tema del sistema d’immersió lingüística que porta funcionant amb èxit fa més de 30 anys i que pretenen dilapidar de manera flagrant.
Jordi Terris 