Quan llegeixo la última crònica sobre la situació dels refugiats on es desgranen les consecutives penúries que van patint a munt i avall en els seus desplaçaments, amuntegats en vagons amb una forta olor a pixum cap a destí desconegut i futur desesperant, alhora que m’esgarrifo, em reafirmo amb la meva ferma convicció que, salvant el notable segment que ho està passant malament al nostre país, la major part de la nostra societat som autèntics privilegiats.
Ens perdem en lamentacions de tota mena i magnifiquem els problemes quotidians como si fossin enormes desastres. Tenim el capritxós costum de queixar-nos per vici d’absurdes nimietats i muntem un sidral per qüestions com l’actitud de determinats personatges en els reality shows televisius; perquè hem hagut de suportar les retencions d’una caravana de vehicles; o, senzillament perquè hem estat una hora esperant l’atenció del metge de capçalera.
Ens queixem de la feina que ens ha tocat assumir, tendim a acusar als altres de tots els nostres mals i ens entretenim en disquisicions com si per Nadal menjarem cabrit, marisc o gall dindi, sempre amb l’esperança que en aquestes dates ens toqui la loteria per tal de poder elevar el nivell del nostre poder adquisitiu.
Poques vegades tenim la capacitat de fer un exercici de positivisme i d’agraïment en relació al que la vida ens regala, de ser sensibles i posar en valor a aquelles persones que ens estimen i estimem, i d’enaltir totes aquelles coses bones que tenim la sort de gaudir de manera quotidiana. En definitiva, ens embullem de manera enrevessada sobre el concepte felicitat i no som capaços d’aplicar aquest concepte com una actitud diària, i quasi sempre ens oblidem d’autèntiques calamitats com el drama dels refugiats…
Jordi Terris / El periódico 28-12-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/drama-dels-refugiats-les-nostres-lamentacions-47658
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 