Si s’ha demostrat que la militància de la CUP està totalment dividida, exemplificcat amb la dimissió del seu cap de llista Antonio Baños, no cal dir que la fragmentació de la gent que els va votar el 27-S és encara més ostensible.
És evident que no podem negar que part d’aquest electorat està d’acord amb la decisió presa per l’organització, sector de votants a qui Artur Mas els fa nosa i que prioritzen connotacions com la justícia social, el pla de xoc, la revolució, l’anticapitalisme, etc. per davant de la consecució de la independència.
Ara bé, la CUP sembla que perd de vista que n’hi ha un altre sector molt important que els va votar que desconeixien la rigidesa del seu enrevessat sistema assembleari i que no sabien que els diputats electes, amb l’Antonio Baños al capdavant, tenien tan poca influència en decisions tan rellevants com la que hi havia a sobre de la taula, líder que per cert, va quallar una excel·lent campanya i ja sabem la força que té el carisma, el discurs i la determinació d’un bon líder quan la gent s’ha de decantar per una opció o una altra. El llegat de David Fernández n’és un clar exemple. Aquest importat segment de l’electorat de la CUP tenia com a principal objectiu l’acceleració del procés que l’organització va prometre i estava disposat a investir Mas durant aquests divuit mesos de transició.
Ara ens trobem en una situació en què els partits unionistes s’estan fent un fart de riure, on l’ esperada cohesió de l’independentisme s’ha fracturat amb danys que poden ser irreparables i ja veurem en les pròximes eleccions qui pagarà més car aquesta controvertida decisió de la CUP.
Jordi Terris El Periodico 04-01-2015
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/cup-pagara-car-48674
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 