Mal comienzo de la Sra. Arrimadas

ARTICLE LIDER A LA WEB DE LA VANGUARDIA DURANT EL DIA DE LA PUBLICACIÓ

La Sra. Arrimadas inició con muy mal pie su andadura como líder del principal partido de la oposición.

MAL ESTRENO DE ARRIMADASLO MÁS VISTO ARTICULO ARRIMADAS

Empezó mal ya en el debate de investidura porque, más allá de su inamovible tono agrio que mantuvo en toda su intervención, su estrategia malintencionada con el fin de erosionar a la primera de cambio la imagen del Sr. Puigdemont con citas presuntamente censurables de antiguos tweets del actual president, sin averiguar, u obviando el verdadero trasfondo de los mismos, entiendo que es un acto rotundamente reprobable. Se trataba de excavar en las entrañas de las redes sociales donde Puigdemont mantiene desde hace años una densa participación, con la intención de extraer alguna palabra o expresión que pudiera dañar su trayectoria y socavar el prestigio ganado hasta la fecha.

Y para rematar su estelar estreno, se permite el lujo de no comparecer en el acto de toma de posesión a la Presidencia de la Generalitat, al que sí acudieron sin excusa el ministro Fernández Diaz y la delegada del Gobierno, la Sra. Llanos de Luna. Adujo que su ausencia era motivada porque tenía que estar presente en un evento que organizaba su partido Ciutadans.

Con esta actitud de desprecio hacia el nuevo President, así como a la institución que representa a todos los catalanes, difícilmente podrá conseguir con éxito la oposición digna a la que se había comprometido.

http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160114/301386750861/arrimadas-empieza-mal.html

http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/mal-estreno-arrimadas-50293

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario