La demagogia de Rivera con el castellano en Cataluña
La demagogia es un recurso que los políticos hacen uso con demasiada frecuencia en sus campañas electorales con el objetivo de captar votantes, parecido recurso que el que se le concede a un imputado en su derecho de mentir como estrategia para defenderse de la causa por la que se le está juzgando.
No hay nada más falso en el marco convivencial entre la ciudadanía de Cataluña que afirmar que hay gente “que se tiene que partir la cara para poder hablar español”. Y es que el Sr. Rivera de C’s, al evocar esa frase en su discurso pronunciado en Sevilla ha dejado patente su exacerbado nacionalismo español y es perfectamente consciente que esa falsedad catedralicia no osaría pronunciarla en ninguno de los mitings que celebra en Cataluña, porque su propia audiencia le recriminaría semejante falacia.
La demagogia que, además de captar adeptos, contribuye a sembrar el odio entre catalanes y el resto de comunidades del territorio español, es absolutamente deleznable y debería tener como respuesta la repulsa unánime de las sociedades afectadas.
Porque si alguna virtud ha caracterizado a los catalanohablantes ha sido el profundo respeto y consideración por la lengua castellana y por todos los castellanohablantes que forman parte de esta comunidad, cuya total integración está fuera de toda duda.
Jordi Terris / El Periodico
Pablo Iglesias no és de fiar
No pot ser que un polític com Pablo Iglesias que en el seu únic meeting de campanya a Catalunya ratifiqui de manera encesa el que ha defensat fins ara sobre el seu ferm compromís de facilitar el referèndum d’autodeterminació del poble català, i que tres dies després, en el debat televisiu, es desdigui d’aquest posicionament davant la possibilitat d’un eventual pacte amb el PSOE.
Fins ara havia sorprès a propis i estranys en mantenir permanentment una paraula que comportava aquesta valentia política i compliment de les promeses electorals a què tan poc acostumats ens tenen els polítics en general.
No sé quina cara els hi haurà quedat a Xavier Domènech i a l’alcaldessa Colau i quins arguments desplegaran als seus votants, tenint en compte que a ambdós se’ls ha omplert la boca a l’hora de defensar la lleialtat dels dirigents de “Podemos” i d’apostar ferma i reiteradament pel referèndum com una de les premisses cabdals del seu programa i com a única sortida per resoldre el problema territorial que s’està vivint a Catalunya durant tots aquests darrers anys.
Jordi Terris / La Vanguardia /El Periodico
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160616/402535931639/iglesias-no-es-de-fiar.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/iglesias-demostrat-que-fiar-73021
La crua realitat de la CUP
Després dels darrers despropòsits arran de la conducta de tot el que envolta el món de la CUP, potser aquesta formació s’hauria de plantejar convocar una assemblea per tal d’analitzar i calibrar realment si els més de 300.000 ciutadans que els van votar el 27-S, combreguen realment amb aquest desori i amb aquest tortuós camí que han decidit emprendre.
Perquè els polítics en general s’equivoquen en pensar que un percentatge més o menys rellevant dels seus votants arriben a fullejar el seu programa electoral. És evident que una gran part de la gent vota per impuls, per simpatia, per intuïció, o per una idea preconcebuda i molts cops inexacte de l’ideari del partit escollit. I la CUP, en aquest sentit, tot i que ja havien estat a l’oposició amb tres diputats i estaven presents en alguns ajuntaments, el gruix de la societat l’ha començat a conèixer ara de debò, quedant totalment desemmascarada en posar al descobert posicions que van en contra de drets fonamentals, summament delicats com la seguretat i la protecció de la ciutadania.
Les darreres enquestes indiquen que els cupaires han tocat sostre electoral i que, lluny de créixer, la intenció de vot va a la baixa, i si el seu objectiu principal és assolir la república catalana, seria bo que replantegessin alguns dels seus postulats i que ho demostrin remant en la mateixa direcció de Junts pel Si, formació que va tenir amplia majoria al parlament, recolzada per la majoria dels sectors independentistes que reclamen una unitat que és vital per al procés.
Jordi Terris/ La Vanguardia/ El Periodico
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160603/402237618327/la-realitat-de-la-cup.html
Jordi Terris 