Després dels darrers despropòsits arran de la conducta de tot el que envolta el món de la CUP, potser aquesta formació s’hauria de plantejar convocar una assemblea per tal d’analitzar i calibrar realment si els més de 300.000 ciutadans que els van votar el 27-S, combreguen realment amb aquest desori i amb aquest tortuós camí que han decidit emprendre.


Perquè els polítics en general s’equivoquen en pensar que un percentatge més o menys rellevant dels seus votants arriben a fullejar el seu programa electoral. És evident que una gran part de la gent vota per impuls, per simpatia, per intuïció, o per una idea preconcebuda i molts cops inexacte de l’ideari del partit escollit. I la CUP, en aquest sentit, tot i que ja havien estat a l’oposició amb tres diputats i estaven presents en alguns ajuntaments, el gruix de la societat l’ha començat a conèixer ara de debò, quedant totalment desemmascarada en posar al descobert posicions que van en contra de drets fonamentals, summament delicats com la seguretat i la protecció de la ciutadania.
Les darreres enquestes indiquen que els cupaires han tocat sostre electoral i que, lluny de créixer, la intenció de vot va a la baixa, i si el seu objectiu principal és assolir la república catalana, seria bo que replantegessin alguns dels seus postulats i que ho demostrin remant en la mateixa direcció de Junts pel Si, formació que va tenir amplia majoria al parlament, recolzada per la majoria dels sectors independentistes que reclamen una unitat que és vital per al procés.
Jordi Terris/ La Vanguardia/ El Periodico
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20160603/402237618327/la-realitat-de-la-cup.html
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/ara-quan-gent-comenca-coneixer-realment-cup-70700
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html