El tradicional sarcasmo de que vivimos en un “país de pandereta”, hace tiempo ya que ha dejado de ser una broma caricaturesca para convertirse en una triste y seria realidad, un país en el que para que tenga lugar la dimisión o destitución de un miembro del gobierno es necesario que se produzca un cataclismo político.

Cuando apareció un borrador de informe policial poco antes de las elecciones autonómicas catalanas en noviembre de 2012 en el que se arrojaba información falsa sobre supuestas cuentas en paraísos fiscales del entonces president Arthur Mas, no solo no hubo ni una sola dimisión, sino que todavía ningún responsable de Interior ha salido a aclarar de donde surgió y quien confeccionó tal informe. Parecida situación tuvo lugar con el ex alcalde Trias poco antes del proceso participativo del 9-11-2014, en el que el ministerio de interior filtró al diario “El Mundo” una información que, después se demostró ser falsa, sobre una supuesta cuenta del alcalde en Suiza.

Y más recientemente tenemos las conspiraciones del ministro Fernández Diaz con el responsable de la oficina antifraude, las revelaciones del ex comisario Villarejo sobre la existencia de “La Operación Cataluña” y la imputación penal del PP por la contabilidad B del partido. Y lo peor de todo ello, es que a gran parte de la población española, la corruptela que afecta al Gobierno y a su partido, y toda esta serie de despropósitos cargados de mala fe, les sirve de estimulo para seguir votando a los mismos personajes.
La Vanguardia / El Periódico 02-08-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/votar-una-otra-vez-81040
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html