La política de Rajoy i del seu govern respecte al problema català ja la coneixem tots. A nivell polític: inacció, immobilisme, menyspreu, desídia, i manca de diàleg. I, d’altra banda, amenaces, querelles, conspiracions, atacs a la llengua, utilització del poder judicial al servei de la política, informes policials falsos, etc.

Tot plegat amb l’objectiu de desgastar a tot el sector independentista i intentar abaixar el famós “soufflé”, terme amb què, des dels sectors unionistes, van adjectivar fa una colla d’anys al moviment d’aquest procés. Paraules com, desànim, frustració, desgast, cansament, ja fa temps que es pretenen instal·lar en el sentiment de la gent. Perquè, més enllà del greuge i desequilibri econòmic que patim, el sentiment que preval en aquest moviment genera entusiasme i il·lusió de canvi, amb arrels culturals i identitàries de gran calat. I després de la demostració massiva al carrer per cinquè any consecutiu sense precedents arreu del mon, aquí no hi ha marxa enrere i això no pot tenir un altre final que a les urnes.

I el que no he entès mai és aquesta por i recança que tenen la majoria dels unionistes de què es celebri un referèndum, sobretot tenint en compte el seu reiterat discurs en què asseveren amb rotunditat que hi ha una majoria de catalans que no són partidaris de la independència. Aleshores, a on està el problema?
Jordi Terris La Vanguardia/ El Periodico 15-09-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/solucio-per-catalunya-passa-pel-referendum-87942
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html