El passat divendres dia 11 de novembre vaig assistir a un acte organitzat per l’Associació del personal de La Caixa en homenatge a Lluís Llach, on tota la recaptació en forma de donatius anirà integrament a la fundació que porta el seu nom.

No m’hagués imaginat mai que un recital promogut per un equip de músics i cantants totalment ‘amateurs’ m’arribés a impactar d’una manera tan emotiva. Cançons com ‘El Bandoler’, ‘Vinyes verdes’, ‘La Gallineta’ o ‘Què tinguem sort’, interpretades amb una subtilesa i categoria espectaculars, em van despertar la nostàlgia i a molts dels que hi érem allà se’ns va posar la pell de gallina.
I és que tots els homenatges que es puguin fer en honor de Lluís Llach sempre es quedaran curts. Un personatge que ha dedicat tota la seva vida a la defensa dels drets humans, les llibertats i la justícia social, primer desplegant la seva privilegiada veu poètica i crítica com a extraordinari cantautor, després com a creador d’una fundació focalitzada en la lluita per la desigualtat social i l’ajut a col·lectius i cultures minoritàries arran del que va descobrir en un viatge al Senegal. I com a colofó a la seva trajectòria, el seu compromís i dedicació que traspua de tot allò que desenvolupa, com a diputat al Parlament de Catalunya, on està fent palesa la seva capacitat tenaç i seductora de fer política a base de tendir ponts en el difícil camí que ha empès en defensa de la democràcia i de la sobirania del seu país.
Jordi Terris/ El Periodico 20-11-2016
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/lluis-llach-autentic-referent-101564
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html