El Somni d’un país nou, com Finlàndia
Aquest escrit, l’1 de maig de 2017 va tenir al Facebook del Periodico 457 reaccions (110 vegades compartit i 49 comentaris). Tot un record en aquest tipus d’articles.
Aquest passat dissabte vaig llegir un escrit de la Nuria Mas, una catalana que està estudiant a Finlàndia en què fa un acurat resum de les experiències viscudes en aquest exemplar país, un país un pots deixar la bicicleta al carrer sense lligar i trobar-la intacta al cap dels dies. Un territori on els seus ciutadans tenen molt clar quins són els seus drets i deures, on no hi ha control als transports públics perquè no està dins del seu marc mental utilitzar-los sense pagar. Un país on a la universitat es poden repetir exàmens, demanar més temps per presentar projectes, perquè en definitiva, l’objectiu de cara l’alumnat sobretot és aprendre, més enllà d’assolir titulacions.
Des dels programes d’educació infantil interactiva i innovadora, serien nombroses les condicions que converteixen Finlandia en un indret modèlic i envejable, i constituiria una ingenuïtat pensar que això es pot aconseguir a curt o mig termini a casa nostra, per bé que els que creiem en una Catalunya independent alberguem l’única esperança que aquest somni es pot arribar algun dia a fer realitat. Els potencials socioeconòmic, cultural i de desenvolupament hi son, i en aquest sentit s’estan donant signes importants i les dades són aclaparadores. A nivell d’educació de base, el clar exemple el tenim amb la implantació del sistema educatiu avançat “Escola Nova 21”
Una realitat impossible de dur a terme en el context d’un estat espanyol, on les prioritats són molt diferents i on una gran part dels seus ciutadans (al contrari que ha Catalunya on els partits corruptes han estat seriosament castigats), han premiat i segueixen premiant a través de les urnes la perversió i els fets delictius dels representants politics, un territori on el partit majoritari està sent des de fa anys la formació política més esquitxada per la corrupció de tota la història d’Espanya, una corrupció que no s’atura i aquesta passada setmana en tenim una bona mostra amb els nous casos descoberts.
Jordi Terris La Vanguardia 29-04-2017 El Periodico 01-05-2017
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20170429/422128698566/com-a-finlandia.html
Carme Chacón: Una gran perdua per sobre de discrepàncies ideològiques
La mort de Carme Chacón em desperta una barreja de sentiments. D’un banda, la pròpia mort en sí que, per un agnòstic com jo, sempre he pensat que és una autèntica putada, i en conseqüència, la sensació d’impotència i ràbia que m’envaeix quan li arriba a una persona jove amb ganes de viure, amb somnis, amb anhels, il·lusions i projectes per acomplir, tot plegat esberlat de soca-rel, sense avisar.
I és que en aquest cas conflueix una connotació estranya que aflora del que m’inspira el propi personatge; una dona amb qui no compartia la seva ideologia, que em feia mostrar-me rebel i molt crític davant els seus posicionaments polítics, però que alhora li tenia un gran respecte per la manera com els defensava, per la seva personalitat, la seva tenacitat i valentia, i sobre tot, pel seu somriure, una expressió nítida i sincera que costa molt d’arrancar a la majoria dels politics.
Segur que si l’hagués conegut personalment, com em passa amb d’altres amics, hagués pogut mantenir una gran amistat malgrat les grans diferencies ideològiques.
Jordi Terris El Periodico 12-04-2017
Los compromisos de Rajoy con Catalunya
Con las declaraciones del presidente Rajoy el día después de su comparecencia en la jornada en Barcelona sobre infraestructuras, ha vuelto a demostrar una vez más el perfil bajo que evidencia como político y su baja categoría como gobernante.Las escasas veces que le hemos oído adquirir algún compromiso de carácter económico con Cataluña, ha tenido que matizarlo de inmediato, apelando a la igualdad de los derechos de los españoles ante la presumible queja del resto de comunidades que, como en este caso, algunos de sus gobernantes han tardado bien poco en alzar la voz.
No es que al presidente del gobierno, ante dichas quejas, se le pida que explicite un razonamiento basado en agravios sufridos de manera histórica con Cataluña, ni que lo haga en función del desequilibrio injusto existente en el terreno fiscal, ni siquiera que lo argumente en base a las deudas que el Estado tiene contraídas con la Generalitat.
Simplemente se trata de que por una vez se olvide del recurso fácil y populista, que tenga la capacidad y valentía de ofrecer argumentos de tipo mucho más pragmático y que tienen que ver con la necesidad de ejecutar determinadas infraestructuras paralizadas desde hace mucho tiempo y que son convenientes, no solo para Cataluña sino para el resto de España, por razones mercantiles y comerciales debido a la situación geoestratégica de nuestra región, tanto a nivel de tránsito terrestre como marítimo, al margen de poner de relieve datos tan objetivables como que Cataluña es la comunidad que más exportaciones realiza, con un PIB superior a la media europea, o como que se ha situado en primera posición en cuanto a turismo se refiere. No se le pide nada más, cuatro razonamientos concisos y comprensibles, y lo más importante, que los compromisos se cumplan de una vez por todas, claro.
Jordi Terris 30-03-2017
Jordi Terris 