Con las declaraciones del presidente Rajoy el día después de su comparecencia en la jornada en Barcelona sobre infraestructuras, ha vuelto a demostrar una vez más el perfil bajo que evidencia como político y su baja categoría como gobernante.Las escasas veces que le hemos oído adquirir algún compromiso de carácter económico con Cataluña, ha tenido que matizarlo de inmediato, apelando a la igualdad de los derechos de los españoles ante la presumible queja del resto de comunidades que, como en este caso, algunos de sus gobernantes han tardado bien poco en alzar la voz.
No es que al presidente del gobierno, ante dichas quejas, se le pida que explicite un razonamiento basado en agravios sufridos de manera histórica con Cataluña, ni que lo haga en función del desequilibrio injusto existente en el terreno fiscal, ni siquiera que lo argumente en base a las deudas que el Estado tiene contraídas con la Generalitat.
Simplemente se trata de que por una vez se olvide del recurso fácil y populista, que tenga la capacidad y valentía de ofrecer argumentos de tipo mucho más pragmático y que tienen que ver con la necesidad de ejecutar determinadas infraestructuras paralizadas desde hace mucho tiempo y que son convenientes, no solo para Cataluña sino para el resto de España, por razones mercantiles y comerciales debido a la situación geoestratégica de nuestra región, tanto a nivel de tránsito terrestre como marítimo, al margen de poner de relieve datos tan objetivables como que Cataluña es la comunidad que más exportaciones realiza, con un PIB superior a la media europea, o como que se ha situado en primera posición en cuanto a turismo se refiere. No se le pide nada más, cuatro razonamientos concisos y comprensibles, y lo más importante, que los compromisos se cumplan de una vez por todas, claro.
Jordi Terris 30-03-2017
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 