La mort de Carme Chacón em desperta una barreja de sentiments. D’un banda, la pròpia mort en sí que, per un agnòstic com jo, sempre he pensat que és una autèntica putada, i en conseqüència, la sensació d’impotència i ràbia que m’envaeix quan li arriba a una persona jove amb ganes de viure, amb somnis, amb anhels, il·lusions i projectes per acomplir, tot plegat esberlat de soca-rel, sense avisar.

I és que en aquest cas conflueix una connotació estranya que aflora del que m’inspira el propi personatge; una dona amb qui no compartia la seva ideologia, que em feia mostrar-me rebel i molt crític davant els seus posicionaments polítics, però que alhora li tenia un gran respecte per la manera com els defensava, per la seva personalitat, la seva tenacitat i valentia, i sobre tot, pel seu somriure, una expressió nítida i sincera que costa molt d’arrancar a la majoria dels politics.
Segur que si l’hagués conegut personalment, com em passa amb d’altres amics, hagués pogut mantenir una gran amistat malgrat les grans diferencies ideològiques.
Jordi Terris El Periodico 12-04-2017
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/carme-chacon-una-gran-perdua-per-sobre-discrepancies-ideologiques-124339
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html