Aquest escrit, l’1 de maig de 2017 va tenir al Facebook del Periodico 457 reaccions (110 vegades compartit i 49 comentaris). Tot un record en aquest tipus d’articles.
Aquest passat dissabte vaig llegir un escrit de la Nuria Mas, una catalana que està estudiant a Finlàndia en què fa un acurat resum de les experiències viscudes en aquest exemplar país, un país un pots deixar la bicicleta al carrer sense lligar i trobar-la intacta al cap dels dies. Un territori on els seus ciutadans tenen molt clar quins són els seus drets i deures, on no hi ha control als transports públics perquè no està dins del seu marc mental utilitzar-los sense pagar. Un país on a la universitat es poden repetir exàmens, demanar més temps per presentar projectes, perquè en definitiva, l’objectiu de cara l’alumnat sobretot és aprendre, més enllà d’assolir titulacions.
Des dels programes d’educació infantil interactiva i innovadora, serien nombroses les condicions que converteixen Finlandia en un indret modèlic i envejable, i constituiria una ingenuïtat pensar que això es pot aconseguir a curt o mig termini a casa nostra, per bé que els que creiem en una Catalunya independent alberguem l’única esperança que aquest somni es pot arribar algun dia a fer realitat. Els potencials socioeconòmic, cultural i de desenvolupament hi son, i en aquest sentit s’estan donant signes importants i les dades són aclaparadores. A nivell d’educació de base, el clar exemple el tenim amb la implantació del sistema educatiu avançat “Escola Nova 21”
Una realitat impossible de dur a terme en el context d’un estat espanyol, on les prioritats són molt diferents i on una gran part dels seus ciutadans (al contrari que ha Catalunya on els partits corruptes han estat seriosament castigats), han premiat i segueixen premiant a través de les urnes la perversió i els fets delictius dels representants politics, un territori on el partit majoritari està sent des de fa anys la formació política més esquitxada per la corrupció de tota la història d’Espanya, una corrupció que no s’atura i aquesta passada setmana en tenim una bona mostra amb els nous casos descoberts.
Jordi Terris La Vanguardia 29-04-2017 El Periodico 01-05-2017
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/fer-despanya-pais-como-finlandia-una-utopia-125803
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20170429/422128698566/com-a-finlandia.html
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 