Tras la difusión del programa titulado “Las Cloacas de Interior” elaborado por la productora Mediapro y emitido este pasado martes 18-07 por Tv3 y por IB3 para Baleares que ha tenido una gran repercusión y que batió records ese día en las redes sociales, ante todo me formulo una pregunta que pone en patética evidencia el país donde nos ha tocado crecer y desarrollarnos socialmente: ¿Por qué un programa que denuncia actuaciones deleznables, impropias de un Estado democrático, tan elocuente, tan bien fundamentado, con pruebas contundentes y con testimonios de toda índole a nivel político, periodístico y policial, cuyo pilar hegemónico ha sido el trabajo realizado un diario digital español, emitido desde Madrid, ha sido vetado por todos los grandes canales españoles?
A todos aquellos que presumen de progresistas o de izquierdas con notable poder mediático televisivo, que hacen oídos sordos e intentan subestimar este excelente reportaje, censurarlo y evitar que su información pueda llegar a todos los rincones de España, se les tendría que caer la cara de vergüenza.
Mientras veía el programa se me removían las entrañas recordando el sinfín de actuaciones conspirativas y maniobras ocultas protagonizadas por personajes de máximo nivel gubernamental y policial tanto del presente como del pasado, constatando que sobre este tipo de corrupción donde se utiliza el aparato del estado para derribar adversarios políticos, inadmisible en cualquier otro país democrático, no pasa absolutamente nada. Asimismo, es igualmente inaudito y vergonzante que todos aquellos ciudadanos de a pie, residentes en Cataluña, que conocían de la existencia de este reportaje, no solo hayan pasado olímpicamente del mismo, sino que han permanecido mudos e impasibles ante el descubrimiento de toda esta trama, y sin embargo, se escandalizan ante cualquier otro tipo de corrupción y ante hechos de mucho menos calado.
Jordi Terris EL PERIODICO 21-07-17
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/las-cloacas-del-estado-134800
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 