La semana pasada el Sr. Pablo Casado del PP se descolgó con unas prepotentes declaraciones que se descalifican por si solas, catalogando la nación española de transatlántico, comparándola con la mayoría parlamentaria que está llevando las riendas del proceso catalán, como una zodiac pinchada.
Es curioso este tipo de comparaciones teniendo en cuenta la importancia y magnitud que por parte de gobierno de España se está dando a este movimiento que navega con una “lancha pinchada”. Una lancha de la que, según parece, el Estado español no quiere prescindir, porque tienen claro que esa aparente via de agua no es suficientemente grande para que llegue a zozobrar y que va equipada con un potencial inmenso que el estado no quiere dejar escapar. Una zodiac que dispone de un motor de gran cilindrada perfectamente engrasado que, a pesar de todo tipo agravios represivos y dificultades de toda indole, ha puesto rumbo firme para llevar a Catalunya a horizontes que el actual gobierno de España no podría llegar en al vida.
Metáforas aparte, serían innumerables los motivos que nos llevarían a concluir que una Catalunya independiente no va a zozobrar. Es evidente que una nación que aglutina el 20% del PIB español, con una capital como Barcelona de prestigio mundial, con el turismo y la economía que maneja; una comunidad con un tejido empresarial envidiable, con un gran nivel de tecnología e innovación, que lidera el volumen de exportaciones a nivel estatal y por mucho que algunos empresarios se han apuntado a la campaña del miedo, tal como afirmaba recientemente un alto cargo de Ryanair , el hecho de que Cataluña se convierta en país independiente para nada va a alterar sus planes empresariales.
Las personas con dos dedos de frente saben perfectamente que las palabras como las de Pablo Casado son una bravuconada que solo hace que alimentar más el independentismo.
Jordi Terris 18-09-2017
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 