Serrat ara sí que no t’entenc

Joan Manuel, fa ja molt temps que em costa d’entendre’t, però després de les teves darreres declaracions encara t’entenc menys. La teva posició en contra de la independència y et teu silenci persistent davant la causa catalana l’he respectat en tot moment, i puc assumir que et resisteixis a acceptar determinats anhels d’una gran part del teu poble.

 

El que no entendré mai és que ara que s’estan vulnerant drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió, no només no alces la veu en contra del greuge que estan patint els teus conciutadans, sinó que et despenges amb aquestes injustes declaracions.

Resultado de imagen de imagenes de joan manuel serrat en las ultimas declaraciones sobre el referendum catalan

Alces la veu per dir que aquest referèndum no és transparent però has callat quan les clavegueres de l’estat han abocat tot el seu joc brut amb l’objectiu de tombar adversaris polítics. Alces la veu per denunciar que s’ha menystingut a l’oposició en el si del parlament, però vas callar quan van aflorar informes policials falsos per desprestigiar i dilapidar l’anterior president de Catalunya i l’alcalde de Barcelona. I podríem continuar amb tot el teu seguit de silencis…

Jo em pregunto: Què n’ha quedat d’aquell Serrat rebel que es va negar a cantar a Eurovisión perquè no et van deixar fer-ho en català? I què n’ha quedat d’aquell cantautor que recitava poemes com “Para la libertad, sangro lucho y pervivo”.

Jordi Terris 26-09-2017

http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/serrat-ara-que-tentenc-142090

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario