Sempre em queixo, ens queixem, que en general el temps s’esvaeix i passa volant. L’experiència que vaig viure fa poc més d’una setmana em va sostreure durant quatre dies d’aquesta sensació.
Va succeir, tornant de Brussel·les, després d’una quants dies formidables d’esbarjo i d’emocions. Assegut en una butaca entre quatre parets d’un hospital del nord de França, les hores es feien eternes; clar que podia sortir al carrer al no ser jo el damnificat; un carrer gris i gèlid als afores de Peronne, una població al nord de França, on casualment vaig anar a parar en motiu d’un fet accidental que, en aquest context, no ve al cas explicar.
També els Jordis i els consellers empresonats poden sortir al pati, un pati també gèlid i potser climatològicament no tan gris com el meu carrer de Peronne, però segurament tenyit d’un altre tipus de grisor molt més colpidora.
Aquests quatre dies entre aquelles quatre parets, he pensat molt en ells i m’han servit per prendre realment consciencia del privilegi que implica gaudir de llibertat i del patiment que deu suposar romandre en una cel·la, empresonat només per defensar unes idees.
Aquest és un missatge per a tots aquells que no s’han aturat a interioritzar el que significa tenir a la presó unes persones que han donat la cara per tots els que hem defensat una causa noble i, sobretot, per als que afirmen que s’ho tenen ben merescut perquè «s’han saltat la llei», però que no diuen ni piu en relació a casos realment delictius com el d’Urdangarin o com els dels ultres condemnats pel cas «Blanquerna” de Madrid i que cap d’ells ha entrat a la garjola no sabem encara per què. Sí, m’estic referint a tots aquells que són còmplices d’una societat injusta i del manteniment d’un estat autoritari que està disposat a utilitzar tot el seu poder per reprimir i neutralitzar el pensament de moltíssima gent. Molt trist, després de 40 anys de suposada democràcia…
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/ara-entenc-els-jordis-154622
Jordi Terris 19-12-2017
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 