Escribo estas líneas en castellano ya que, por suerte, nunca he sufrido de hispanofobia, ni de castellanofobia, ni de cualquier sentimiento que se asemeje. Tampoco ahora, después de todo lo que está ocurriendo en Catalunya, me embargan sensaciones de odio hacia nada que rezuma a aromas de españolidad.
Porque se puede ser independentista, sostener el ideal de pretender disponer de un Estado propio y seguir apreciando a los españoles, sus costumbres, su idioma, sus paisajes y sus folklores. Y en este sentido estoy convencido que coincide una gran mayoría de independentistas.
Sin embargo, la animadversión hacia todo aquello que olisquea a catalán, queda sintetizado en el imaginativo mapa que describe una “idílica” región enclavada en el litoral tarraco-barcelonés e ilustrado con el slogan: “Tabarnia is not Catalonia”. Se trata de ese colectivo del “a por ellos”, de los cuales, una gran parte de los mismos, desgraciadamente está instalado en la propia Catalunya desde hace tiempo y que nunca se había atrevido a descubrir sus sentimientos. Es ese grupo de ciudadanos que, a pesar de llevar toda o casi toda una vida en nuestro país, no ha sentido aprecio ni por la cultura, ni por la lengua, ni por las costumbres, historia e idiosincrasia de los catalanes.
Es muy triste ser tan tajante pero llega un momento que los hechos y las actitudes te transportan a la cruda realidad, corroborado por este invento de Tabarnia y el mensaje continuo de todos aquellos que han salido del armario a partir del 1 de octubre. Un colectivo representado por determinados políticos que demuestran con sus discursos día tras día esa animadversión y que no están dispuestos a aceptar bajo ningún concepto la voluntad democrática que pueda llegar a expresar en referéndum la mayoría de ciudadanos de Catalunya y que sí estarían dispuestos a ejercer si se tratara de separar Tabarnia de Catalunya. Extraña paradoja.
Jordi Terris 25-01-2018
http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/tabarnia-catalanofobia-llevada-limite-157820
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 