Vuelvo a escribir estas líneas en castellano porque, una vez más, quiero demostrar que aprecio este idioma y que la falacia más grande que gran parte del unionismo está profiriendo desde hace tiempo respecto a la lengua, es una clara manifestación en contra de la cohesión social que existe en Catalunya gracias al modelo de Inmersión Lingüística; un modelo que, por mucho que intenten hacer ver lo contrario, ha sido un sistema de éxito y aceptado por la inmensa mayoría de la sociedad catalana, y que los notables niveles académicos del idioma español en esta tierra son fácilmente constatables. Decir que el castellano está perseguido en Catalunya es sencillamente una falsedad como un templo, mentira que por cierto está llegando a calar en el resto de pueblos de España.
Y esta denuncia la proclama alguien que está harto de esta cantinela, que se ha criado en un barrio periférico de Barcelona bajo la dictadura del «hábleme en cristiano» y que, como la mayor parte de los catalanoparlantes, siempre hemos sido escrupulosamente cuidadosos con los castellanohablantes, interponiendo siempre la lengua de Cervantes en cualquier conversación coloquial. Quizás este ha sido nuestro gran error, o no, tampoco lo puedo aseverar.
Lo que si es una evidencia, la cual puedo afirmar con rotundidad, es que en la periferia de las grandes ciudades de Catalunya, sobre todo de Barcelona, la lengua castellana sigue siendo de manera apabullante la lengua mayoritaria. Cualquiera que tenga dudas y quiera hacer la comprobación, le invito a que se de una vuelta por los bares y patios de colegios de todo ese entorno periférico. También les conmino a visitar bares, tiendas y organismos de las poblaciones del interior o norte de Catalunya y se dirijan a sus responsables y dependientes en castellano para constatar el tipo de reacción que dispensan.
Volver a poner sobre la mesa el problema de la lengua, más allá de tratar de recoser heridas y buscar la cohesión entre catalanes, es hurgar en una llaga muy dolorosa, manipular la realidad con fines partidistas y alimentar la fractura social.
Jordi Terris 26-02-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/hurgar-problema-lengua-165063
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 