Entre la cascada de delitos que la fiscalía del Estado está manejando, ejercitando una interpretación del Código Penal a su medida al amparo de una consecución extraña de informes policiales, todo ello para combatir y derrotar al independentismo catalán, nos encontramos con el delito de “incitación al odio”, en relación al cual han sido imputadas toda una serie de personas –todas ellas del mismo color político–, simplemente por ejercer ese derecho fundamental y democrático que representa la libertad de expresión. O como los 9 profesores de Sant Andreu de la Barca acusados y linchados mediáticamente por ejercer bien su trabajo.
Y yo me pregunto: ¿la utilización partidista de la justicia para resolver este enquistado problema político, no es una incitación al odio? ¿Las violentas cargas policiales del 1 de octubre no fueron medidas que claramente incitan al odio? ¿Mantener en prisión preventiva a gran parte del gobierno catalán y a pacifistas como los Jordis por un supuesto delito de rebelión que ningún jurista cualificado ajeno al gobierno justifica, esto no es incitación al odio? ¿Acusar a miembros del CDR de delitos de terrorismo y rebelión y pretender encarcelarlos preventivamente bajo penas de 30 años de prisión, que por suerte un juez sensato ha desestimado, no es otra causa de incitación al odio?
Es triste y sorprendente que el gobierno central no sea consciente que toda esta escalada represiva del “a por ellos», lo único que hace es impulsar y alimentar ese odio que, por cierto, en Catalunya prácticamente no había existido nunca. Por cada detención, por cada Euroorden, por cada abuso de poder y por cada acto de represión, miles de catalanes se suman al sentimiento de indignación. El distanciamiento es un hecho que cada vez se hace más irreversible y el tiempo pondrá sin duda a cada uno en su lugar.
Jordi Terris El Periodico 23-04-2018
https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/incitacion-odio-quien-175604
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 