Aquest passat dissabte, al programa FAQS de tv3 vaig poder veure l’entrevista a Tamara Carrasco, la membre del CDR que ha volgut trencar el silenci, que van intentar encausar per delicte de terrorisme, rebel·lió i sedició. Una entrevista esperada per molta gent on la forma en què va descriure el seu incert i cruel captiveri de 48 hores va tocar la fibra a moltes persones que teníem necessitat de sentir-la.
La dita que “una imatge val més que mil paraules” va ser del tot eloqüent el dia que la van detenir. Quan a l’entrevista li van preguntar què va sentir aquell dia, la meva ment em va transportar a les sensacions que jo mateix vaig tenir quan la vaig contemplar en el moment que se l’enduien detinguda; un rostre que reflectia un garbuix de sentiments i que traspuava tristesa, basarda, indignació, incredulitat, injustícia i estupefacció; totes aquestes connotacions quedaven dibuixades en el rostre d’una noia a qui l’únic que van poder confiscar a casa seva, com a gran troballa, va ser unes pancartes de «llibertat», una careta del Jordi Cuixart i un xiulet.
Tractar de treure punta a la conducta de la Tamara per tal d’equiparar-la amb una acció de caire terrorista, és una aberració i una errada de tal magnitud que els propis protagonistes de la detenció es deuen haver sentit avergonyits. El gegantí dispositiu policial que van desplegar aquell dia entorn al seu domicili va ser d’un ridícul descomunal, utilitzant aquesta noia com un altre cap de turc per tal de sembrar la por i l’amenaça permanent. Menys mal que en aquest cas, un jutge sensat en principi ha deixat la causa en un delicte de desordres públics. Tot i així, ha quedat sotmesa a dures mesures cautelars i no pot sortir de la seva localitat de Viladecans. Un altre episodi judicial increïble i rocambolesc.
Jordi Terris 14-05-2018
Acerca de jterris
UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ
Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”.
Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país.
Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”.
Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo.
http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html
Jordi Terris 