La impunitat de «La Manada»

L’excarceració dels membres de la «Manada» sota la ridícula fiança de 6.000.-€ ha estat un cop molt baix; un cop en el context d’una societat malaltissa; una societat on la justicia ja fa temps que està en entredit, una institució manipulada que aplica la llei en funció si l’imputat o el condemnat és guàrdia civil, cunyat del rei, independentista, simpatitzant abertzale, o d’altres consideracions de tipus personals.

El cas de la Manada ens ha de dur a la profunda reflexió del que està passant en aquest país. És inaudit que la justicia pugui caure en la impunitat vergonyosa davant un delicte tan denigrant com és l’expressió del masclisme més repulsiu i menyspreable que va desembocar en una violació en grup d’una noia desprotegida i arraconada, la qual segons sembla, va cometre el «gran error» de quedar-se paralitzada tenallada pel terror, en lloc de tornar-se histèrica i lluitar contra cinc individus desbocats, actitud que va utilitzar el tribunal com argument atenuant en el seu veredicte.

Segur quResultado de imagen de LA EXCARCELACION DE LA MANADAe els membres del tribunal que va dirimir aquest litigi no tenen filles, o no són capaços de posar-se a la pell d’una dona en una situació d’aquestes característiques. És molt trist però aquest és un clar exemple d’injusticia i la manca de sensibilitat de la societat en què ens ha tocat viure.

Jordi Terris El Periodico 25-06-2018

https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/impunitat-manada-180979

https://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/opinion/pprimarias-tele-dirigidas_1098141.html

 

Avatar de Desconocido

Acerca de jterris

UN SENTIMENT & UNA REFLEXIÓ Quan la “Vanguardia” em va comunicar que farien promoció del meu bloc i que redactés un escrit de presentació, no sabia en quina secció de la nomenclatura de la web d’aquest prestigiós rotatiu el podia encaixar, ja que aquest bloc podríem dir que es tracta d’un arxiu cimentat sobre relats i escrits de caire narratiu i aplega continguts de força diversitat on el seu comú denominador és l’expressió escrita desplegada en funció de l'estat d’ànim , de la inspiració, o de determinats estímuls o motivacions. El seu títol ho diu tot: “Un Sentiment una Reflexió”. La diversitat de la naturalesa dels textos on intercanvio les meves opinions de la realitat del dia a dia que afecten a la societat des d’un punt de vista periodístic, amb continguts narratius de tota mena on la ficció pren un paper cabdal, fan que sigui complicat encasellar-lo en una secció que s’adapti a l’esmentada diversitat. Per això, he decidit que el més coherent era incloure aquest bloc en un apartat tan aglutinador com la secció “Actualitat”. Entre La Vanguardia i d'altres diaris de prestigi, puc dir amb una gran satisfacció que m’han publicat la major part dels articles que els he presentat. Els que acostumem a remetre articles de manera habitual als diaris de més difusió de Barcelona, sabem el que costa que et publiquin un escrit. Últimament estic molt implicat en el procés que s'està vivint a Catalunya i m'estic amarant de tota mena de connotacions que se'n deriven d'aquest extraordinari moviment i tracto de transmetre les meves impressions i sentiments al voltant d'aquest moment històric. És el meu petit gra de sorra que intento aportar per fer visible la meva veu en una etapa tan transcendental per al nostre país. Fa uns mesos vaig concloure un projecte de novel•la que encara he d’acabar de perfilar i que he anat penjant per capítols i tan de bo l’hagi de retirar del bloc perquè això voldrà dir que alguna editorial ha apostat per seva publicació. Aquest llibre succeeix els altres dos treballs meus de més de 150 pàgines, aquests dos últims de caràcter biogràfic, un dels quals està penjat també al bloc i l’altre, de caràcter molt personal, en faig un bon resum en l’apartat de “Narracions biogràfiques”. Per últim, dir que és un bloc que forma part dels meus hobbies al marge de la meva professió, i que està escrit majoritàriament en català perquè constiueix la meva llengua materna i tot i que sóc partidari de mantenir un bilinguisme enriquidor, per molt del que poguin dir algunes veus interessades poc objectives, està demostrat que és l’idioma que encara està amb inferioritat de condicions a Catalunya i convé cuidar-lo i fomentar-lo. http://www.lavanguardia.com/participacion/20151125/30383281265/tengo-un-blog-jordi-terris.html

Deja un comentario